FINS EL DIUMENGE 7/6
F. BANCAJA. Pl. Tetuán, 23
Els grans llenços del torrentí Calo Carratalá guanyen molt en persona. Evoquen paisatges grandiosos que mereixen formats a l’altura per capturar els gelats i serens horitzons del nord d’Europa, i la natura exuberant de la selvàtica Amazones. El viatge és sempre font d’inspiració. En les seues escapades a Noruega, Perú o Tanzània fa fotos i captura esbossos, que perfectament poden quedar aparcats un any per a deixar que el pòsit del record s’assente. Després d’un temps, aquests materials li serviran per a despertar les sensacions d’aquells paisatges dins l’estudi. No pintarà indrets concrets, sinó espais sentits, inventats, però tan reals que desperten la sensació d’haver-hi estat. Hereu de la tradició paisatgista, cultivador d’una paleta de colors limitada, en olis i aquarel·les que prepara ell mateix, Carratalá no és pintor de paisatges, sinó de les petjades que aquests deixen en la seua mirada. La figura humana començà a fer-se un lloc en la sèrie de l’Amazones, però sempre en un plànol supeditat, com a recurs per a dimensionar l’escala de la natura. Fa falta tota una vida per a aprendre a sintetitzar un baobab amb la tècnica de la sanguina o tota una selva negra del Brasil amb ratllons lliures, ràpids i contundents de llapis sobre paper. Pur talent, valencià en aquest cas, que Fundació Bancaja vol reconéixer amb Todo lugar es provisional. Els impressionistes que pintaven en plein air ho sabien, i Carratalá també. S.M.
