FINS EL DIUMENGE 28/2/2027
IVAM. Guillem de Castro, 118
Fa 150 anys que va nàixer l’escultor Julio González i a sa casa, a l’IVAM, li reten homenatge amb una exposició centrada en les dones que van marcar la seua vida i la seua obra: la seua filla, la pintora abstracta Roberta González; i les seues hereves. Totes tres, benefactores que ampliaren els fons del museu amb sucoses donacions que espentaren a rebatejar-lo com Centre Julio González.
La dona en l’obra de Julio González reuneix quatre dibuixos de la Diputació de València i 148 escultures de l’IVAM en un recorregut biogràfic i temàtic. El primer revela que l’artista va viure dins d’un clan matriarcal i el segon, com dèiem, posa l’accent en la representació femenina dins de la seua trajectòria. L’escultor barceloní era un home de contrastos que passava de la figuració a l’abstracció sense despentinar-se, i partint d’una herència clàssica més acadèmica, va virar cap a una escultura semiabstracta soldada amb una tècnica industrial que feia servir l’oxiacetilè, amb la qual va revolucionar l’art de l’escultura en metall. El ferro, aleshores, era un material associat a l’armament i la mort, però González el va transformar en enginyoses i commovedores formes humanes que van influenciar molt les següents generacions d’escultors.
En la mostra de l’IVAM, aquestes formes humanes són de dona i posen l’accent en la dicotomia entre la urbana i moderna garçonne i la camperola, vinculada al treball i la maternitat. La proposta se centra en dones treballant, dones suplicants o guerreres i en ella sobreïxen tres obres icòniques de 1937 —Dafne, La dona davant l’espill i La Montserrat— que personifiquen la combinació d’innovació radical (en tècnica i llenguatge) amb el caràcter humanista vinculat a la tradició clàssica occidental. Al cap i a la fi, Dafne no és més que un personatge descrit per Ovidi en Les metamorfosis, una nimfa que es transforma en llorer per a salvar-se de la persecució del déu Apol·lo. S.M.
