FINS EL DIUMENGE 1/2
L’ETNO. Corona, 36
Els pobles de la contornà fan servir el mot “pixavins” per a referir-se desdenyadament als urbanites d’algunes ciutats com València, Castelló o Gandia, capital de la Safor, on —diuen— pixen alt i fan clotet. Per la seua banda, els habitants de les ciutats més grans tenen mots despectius com “llauro” per a referir-se als habitants dels pobles menuts dels voltants. La dicotomia poble-ciutat s’ha accentuat des que, a mitjan segle XX, es produí aquell gran èxode rural que encara continua despoblant els pobles de les nostres comarques. El tema va botar a la conversa pública amb la publicació del llibre de Sergio del Molino La España vacía (2016), que analitzava la situació d’una bona part de les regions interiors de l’Estat espanyol. En aquest sentit camina la nova exposició de producció pròpia de L’Etno, que utilitza Solsida com a metàfora de les transformacions socials i econòmiques patides per les comunitats rurals valencianes, pel territori i les persones que l’habiten. La mostra es fixa en els trets identitaris i de grup de les comunitats rurals tradicionals, en l’atractiu social i econòmic de les ciutats, en la gestió pública dels territoris abandonats i en l’arribada a les comunitats rurals de nous pobladors d’origen i perspectives urbanes que mai han sentit parlar d’una rotovator. S.M.











