FINS EL DIUMENGE 2/6
IVAM. Guillem de Castro, 118
L’IVAM torna a convidar a un comissari extern a furgar en la seua col·lecció per a gestar una exposició autoreferencial amb què traure pit, que acaba ben unflat, ja que el de Guillem de Castro va ser un museu pioner en la creació d’un fons fotogràfic després de concloure que la fotografia era un mitjà artístic de ple dret. La fotografia va viure molts anys acomplexada, aspirant a convertir-se en un art amb identitat pròpia, però sense acabar de creure-s’ho ni de trobar el reconeixement extern. La seua reproductibilitat li llevava aquella aura d’obra única i original, posava en dubte el geni creador de l’artista, i això, dificultava les coses. Fa molts anys que l’IVAM li va atorgar la categoria d’art a la fotografia i va apostar per ella, per això és tot un referent del gènere. Ja li ha tret partit inaugurant exposicions al voltant del fotomuntatge, la fotografia urbana o les dones fotògrafes, havia de trobar-li, doncs, un nou enfocament que s’allunyara de les gastades Avantguardes (anys 20-30) de les quals el museu posseeix fons increïbles. La nova vessant escollida per a estudiar les fotografies del fons museístic és la seua capacitat per a estar enmig. Concebuda per a la seu de l’IVAM a Alcoi, La fotografia al mig porta al primer pla aquelles fotografies que, des dels anys cinquanta, no operen com a imatge autònoma, sinó com a instrument per armar nous dispositius de comunicació artística i generar nous significats, en forma de performance, pop art, art conceptual, postmodernisme, body art, fotografia escenificada, nova objectivitat, documentalisme o imatge digital.
En aquesta mostra cobra relleu la fonamental fotografia estatunidenca encapçalada per Robert Frank, aquell jove fotògraf suís que, a peu de carretera, va compondre una visió desoladora dels Estats Units que encaixava malament amb l’ideal d’un país pròsper en ple creixement econòmic. En la dècada següent, Lee Friedlander va construir una nova visió de les ciutats nord-americanes enquadrant superfícies d’aparadors, espills retrovisors o portes giratòries que revelaven amb el reflex la seua presència i la d’altres figures anònimes. Vet ací dos exemples de fotografia com a document. Artistes pop com Richard Hamilton o Robert Rauschenberg van resignificar les imatges de la publicitat i els mitjans de comunicació mitjançant el collage, el pastitx o la reproducció serigràfica. Però en l’exposició de l’IVAM trobareu obra del col·lega Sigmar Polke, més corrosiu i vinculat a l’auster pop alemany, que feia fotografies tècnicament deficients on qüestionava la imatge seductora de la dona mostrant el cos femení com a fosc objecte de desig eròtic en l’obra Weekend I-III. Paral·lelament, l’art conceptual va fer de la fotografia un mitjà per a documentar llocs, processos i accions, una empremta que deixa constància de l’experiència artística. Eixa és la vessant que explorà la performer Valie Export, artista present en l’exposició dedicada a l’art popular que va inaugurar l’IVAM fa poques setmanes, construïda també amb fons propis. Els artistes que trobareu no són necessàriament fotògrafs o, al menys, no exclusivament. John Baldessari retalla, descontextualitza i lliga imatges fixes de pel·lícules de Sèrie B per a resignificar-les, Laurie Simmons fotografia escenes domèstiques realitzades amb mobles de joguet i nines per a qüestionar els models educatius imposats a la dona i Douglas Gordon socarra els ulls i la boca dels retrats de cèlebres actrius dels cinquanta i els seixanta com Janet Leigh o Barbara Satnwyck i col·loca en els buits fons especulars on s’hi veu reflectida la persona que contempla la imatge provocant un encreuament d’identitats torbador. Aquests artistes, i molts més, confirmaren que la fotografia era més que un simple testimoni ocular, era una imatge fabricada que es podia dotar de molts significats, un mecanisme amb dimensió narrativa i conceptual que podia servir de corretja de transmissió ideològica. S.M.
