FINS AL DIUMENGE 29/11
SALA MUNICIPAL. Arquebisbe Mayoral, 1
Qui escriu la història de l’art? Quins artistes passen a formar part del cànon? Són algunes de les preguntes que planegen sobre aquesta mostra que recupera un episodi polèmic de la història recent de l’art valencià. Si els pintors francesos d’avantguarda organitzaren una exposició impressionista el 1874 per a criticar que el Saló de París rebutjara les seues obres sistemàticament; els valencians organitzaren, el 1976, una contraexposició de cinc dies anomenada Els altres 75 anys de pintura valenciana com a resposta crítica a la mostra 75 anys de pintura valenciana organitzada per l’Ajuntament de València un any abans, amb obra de Sorolla, Pinazo, Lahuerta, Manolo Gil o Genovés. Segons els insurrectes, aquesta oferia una visió parcial i conservadora de la pintura valenciana i deixava fora l’art experimental i políticament compromés. Els francesos lluitaven contra l’estètica imposada per l’academicisme oficial i els valencians contra el cànon establert per les institucions polítiques hereves del franquisme, però ambdós cridaven ben fort que hi havia altres formes d’entendre l’art.
Altres reuneix obres, documents i trajectòries que permeten observar algunes de les tensions que van marcar aquell moment. Entre altres obres, cinc pintures històriques realitzades pel Col·lectiu de Pintors del País Valencià per a la contraexposició i ara recuperades, que dialoguen amb tres obres de Sorolla, Pinazo i Fillol, pertanyents a la mostra oficial. També trobareu treballs de Juana Francés, Javier Calvo, Jordi Teixidor, Artur Heras, Rosa Torres, Anzo i Juan Genovés que ajuden a contextualitzar l’escena de renovació artística que es vivia a València dels anys seixanta i setanta. I obres d’alguns dels artistes valencians més destacats del segle XX: Josep Renau, Rafael Armengol, Equipo Crónica, Eusebio Sempere… Altres reuneix alguns dels grans noms de l’art valencià dels estertors de la dictadura per a relatar la història d’una confrontació travessada per qüestions de representació, legitimitat cultural i organització col·lectiva. AU
