FINS EL DIUMENGE 5/5
L’ETNO. Corona, 36
El objectes més banals tenen la capacitat de convertir-se en contenidors privilegiats d’una part important de la trajectòria vital d’una persona o de la història conjunta d’un poble amb les seues tradicions i particularitats. Vet ací el casc de pilot d’aviació dels anys noranta de Patricia Campos, la primera dona pilot de les Forces Armades Espanyoles, o els objectes plens de fang pudent d’una òptica carcaixentina que quedà arrasada per la pantanà de 1982. Són alguns dels objectes quotidians que conserven a casa valencians i valencianes que han passat pel programa Tresors amb història d’À Punt per mostrar-los i explicar la seua història i el seu valor sentimental i patrimonial. En L’Etno, són també ells els que expliquen amb les seues paraules perquè cal apreciar els objectes que atresoren. Alguns són poc atractius però rellevants per la seua capacitat de contar-nos com a poble, com la partida de naixement i el certificat de defunció de Florencio Pla, La Pastora, que deixà de ser Teresa per a unir-se a un grup de maquis de La Sénia. Una història increïble que ens va contar amb mestria la companyia de teatre castellonenca La Ravalera a l’obra Instruccions per a no tenir por si ve La Pastora. Una maleta plena d’instruments de ferreter ens conta el naixement de la indústria joguetera a Ibi i una tauleta que servia com a suport per a gelar les rajoles de xocolate simbolitza la fundació de l’empresa Chocolates Valor.
El primer cartell de L’Aplec dels Ports, una màscara que va formar part de l’obra Visanteta de Favara dirigida per Albert Boadella el 1985, el disseny de la famosa palmera de Pepe Gimeno convertida hui en símbol de valencianitat, el capell i el garrot d’Enric Valor, cromos de la xocolateria Amatller dibuixats per Segrelles, un mosaic de ceràmica Nolla procedent d’un palauet de Màlaga, la dolçaina que viu amb Vicent Torrent des que va fundar Al Tall, una samarreta del jugador de futbol Puchades i la chichonera del ciclista Diego Cháfer formen part d’aquesta col·lecció d’objectes recollida a L’Etno. No tots estan revestits de glamur, us trobareu unes ampolles d’Orangina que procedeixen dels laboratoris del Dr. Trigo (inventor també del Trinaranjus, beguda que donà eixida als excedents de taronja) o un alambí per produir el típic licor d’Elx conegut com Cantueso, com a exemple d’història industrial del País Valencià, una pala i un rastreig per a muntar i trillar l’arròs que formen part de la nostra història agrícola, un cap de nano de Felipe González de les festes de Cocentaina representant el nostre folclore, el saxòfon d’un dels músics que va mantindre vives les Danses de Guaduassuar els anys seixanta i setanta per ressaltar la importància dels músics al territori, guariments típics valencians per als cavalls que desfilaren en la Volta en Carro que es començà a celebrar a la Marina Alta al 1987 com a exemple de tradicions arrelades i, recollint la medecina popular magicoreligiosa, un mocador de trencar l’enfit d’Almoines que té entre huitanta i cent anys. Per a curar la indigestió fa falta un mocador que mesure el nivell d’enfit i conèixer l’oració que només es pot transmetre oralment dijous o divendres Sant. Us la sabeu? S.M.
