DEL DISSABTE 1 AL DIUMENGE 30/4
PLAÇA DE L’AJUNTAMENT
Inscripcions (màxim 2 persones): inscripcionturismo@valencia.es
La ruta cultural La Valencia de Joaquín Sorolla impulsada per l’Ajuntament de València comença amb una advertència: en el fons, Sorolla no va viure massa temps a València, recalà en Madrid buscant projecció després d’haver anat becat a Roma amb vint anys i en conseqüència el seu llegat a la ciutat no és extens. Sabent açò, aquesta ruta et durà de visita pels racons que jugaren un paper en la vida del mestre de la llum valencià en companyia d’una guia instruïda i apassionada. Comença a la plaça de l’Ajuntament perquè va ser ací, en l’actual seu d’Hisenda, on Sorolla va tindre el seu primer taller, dalt de l’estudi de fotografia d’Antonio García Peris. El seu futur sogre va veure el potencial artístic del jove arran del seu treball il·luminant amb color les fotografies, una tècnica molt habitual en l’època. Ell va ser el primer a comprar un Sorolla, un bodegó que poc té a veure amb les pintures plenes de llum que el van fer universalment famós.
Sorolla es quedà orfe de menudet i fou adoptat junt a la seua germana Concheta pels seus oncles, veïns de l’actual carrer Don Juan de Austria, zona d’efervescència cultural on s’alçaven el Teatro Apolo, el diari El Pueblo i l’Escola d’Artesans on el jove Ximet va donar els seus primers passos artístics. Ací, en la cruïlla entre Don Juan de Austria i el carrer Joaquín Sorolla, es troba la placa que l’ajuntament de la ciutat li va dedicar en vida al pintor després de nombrar-lo fill predilecte. El dibuix de la placa és del propi Sorolla i el va esculpir un altre fill predilecte i gran amic, Mariano Benlliure. El tercer de la colla sigué Vicente Blasco Ibáñez, al que Clotilde, la dona de Sorolla, no veia amb bons ulls. Clotilde va ser dona, musa, psicòloga i instigadora, el gran amor i motor de la seua vida. Es casaren en la Real Parròquia de Sant Martí Bisbe i Sant Antoni Abat que s’amaga a l’inici del carrer Sant Vicent, una altra de les parades de la ruta.
Abans haureu vist des del carrer poeta Querol l’antic edifici d’El Iris, una fugaç societat recreativa burgesa valenciana del segle XIX que li va atorgar a un Sorolla de 17 anys la medalla de plata per l’obra Moro acechando la ocasión de su venganza. També passareu pel carrer de les Mantes (abans, carrer del Camisers) on va nàixer el pintor, ho anuncia una placa posada per la Falla Plaça Lope de Vega. Sorolla no té placa oficial de l’ajuntament en la seua casa de naixement, Blasco i Benlliure sí. I d’ací a la Llotja, en les escales de la qual el palleter Vicent Domènech va cridar a la revolució contra Napoleó, escena que va plasmar un Sorolla de 20 anyets en El crit del Palleter per a guanyar l’anhelada pensió de pintura de la Diputació per anar a Roma que esmentàvem abans. La visita acaba en el Centre del Carme, l’antiga Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en la qual va estudiar el pintor, però abans parareu en el portal de la Valldigna retratat en el quadre d’El Pare Jofré defensant a un foll pintat en Assís amb estil bizantí i eixe pigment roig fet amb plom que tants problemes de salut li causà a pintors com Goya o al propi Sorolla. El valencià, a més, fumava moltíssim, i l’encàrrec de la Hispanic Society of America de pintar diferents regions de la Península Ibèrica per a la sèrie Visió d’Espanya l’obligà a anar de ronda en carro d’ací cap allà, un treball titànic al qual li dedicà quatre anys i que acabà de trastocar-li la salut. Moriria quatre anys després d’acabar l’últim quadre de La Hispanic convertit en el pintor valencià més important de tots els temps, a qui en 2023 se li ret homenatge pel centenari de la seua mort amb aquesta ruta cultural i un bon grapat d’exposicions. S.M.
