FINS EL DIUMENGE 23/10
LA NAU. Universitat, 2
Atrevida, La Nau li dedica atenció a una àrea que a priori no resulta gens atractiva, la de la malaltia, més concretament, un tipus de malaltia que acostuma a generar rebuig abans que compassió: la mental. I ho fa, a més a més, destinant totes les seues dependències a la causa. La Nau dels bojos ens conta la singular relació de la ciutat de València amb els seus “llunàtics” i “malenconiosos”, les seues “bruixes”, al llarg de sis-cents anys, des de la creació d’un dels primers asils per a bojos al món occidental, fins al tancament de l’hospital psiquiàtric de Bétera amb el qual l’administració admetia el fracàs d’un model que segregava i estigmatitzava els interns. La part més purament històrica i científica de la mostra troba color amb les representacions artístiques que il·lustren diferents cares de la bogeria o que, veladament, l’evoquen.
El passeig comença amb un esbós de Sorolla que preparava el quadre sobre el frare pare Jofré defensant un jove boig de la multitud. Entropessareu amb un gravat de Goya que mostra a una bruixa vella iniciant a una jove en les pràctiques prohibides de la fetilleria. Ja sabeu, la dona, eixe esser temptador, seductor i posseït pel diable. La follia amenaçant era confinada, però la seua cara més amable tenia permés participar en la transgressió festiva, per exemple, als carnavals o al teatre, on trobaren reconeixement quan se’ls assignà el paper de bufons i homes de plaer, inclús, en comèdies cèlebres com Los locos de Valencia de Lope de Vega, que apareix en la mostra. L’Equipo Crónica pinta a Santa Teresa, qui recomanava activitats de distracció contra la malenconia, Joaquín Collado retrata l’alteritat al rastre de València, Darío Villalba la marginació (distorsionant la imatge fotogràfica) i Anzo l’aïllament. Altres artistes que desfilen per la mostra són Grete Stern amb fotomuntatges sobre somnis (Freud ja havia subratllat la importància del subconscient i l’art d’avantguarda assimilà alguns dels seus preceptes) i Josep Renau sobre la societat de consum (una malaltia?), Juan Genovés, Monjalés, i els fotògrafs José V. Aleixandre, El Flaco o José Vicente Rodríguez, que aconseguí capturar la mirada aquosa i perduda de la bogeria. Complementa la mostra una instal·lació de Patricia Gómez i María Jesús González que juga amb espills recuperats de l’últim hospital psiquiàtric de València, el Pare Jofré de Bétera, i els confronta amb fotografies de la institució deshabitada i abandonada. A partir de juliol s’instal·larà al claustre de La Nau una altra instal·lació de les artistes feta d’escultures que representen banyeres, instruments molt abundants en les institucions psiquiàtriques per la seua funció terapèutica. Com hem tractat la bogeria al llarg dels segles es torna objecte d’estudi a La Nau. S.M.
