FINS EL DIUMENGE 6/2
IVAM. Guillem de Castro, 118
Guillermo Ros fuig de la paraula “artista”, ell es considera un escultor i sembla que venera els coneixements de l’artesà per damunt de la pose artística. L’IVAM l’ha convidat a crear un site specific per a la Galeria 6, la més difícil i incòmoda de tot el museu per als artistes per la seua divisió en dos altures i les columnes que la interrompen. L’exposició ací sempre és un repte en si mateix, repte que Ros ha transformat en el tema central de la mostra: la violència inherent en el procés de creació artística. La primera guerra de Ros és contra l’arquitectura museística, en el nivell 1, on ha multiplicat els pilars originals de la sala amb dentades de rosegadors i incrustacions de fragments de pedra polida o en cru que es poden trobar a la Llotja de la Seda de València i molts altres edificis o espais emblemàtics del Segle d’Or valencià. Sota la superfície llisa, blanca i immaculada del pilar institucional palpita la pedra tosca i pura. Quan passem al segon nivell, al pis superior, les dentades de baix cobren tot el sentit perquè grans rates d’estètica comiquera (recorden el mestre Splinter de Les Tortugues Ninja) estan arrasant amb el museu clavant les seues dents d’acer de domàs. S’estan transformant en paràsits que comencen a mimetitzar-se amb la institució que els dona de menjar, en (auto)rreferència als artistes (i a la resta del món) que acaben assumint l’autoexplotació dins d’un sistema capitalista violent i pervers. S.M.
