FINS EL DIUMENGE 29/11
CCCC. Museu, 2
Allò important és la idea per a Pepa L. Poquet. Tant se val si el continent és pintura, escultura, fotografia o videoinstal·lació, el que prima és el concepte. És el que es desprén d’aquesta retrospectiva que repassa quaranta anys de trajectòria d’una artista que va començar com a pintora i pensa en termes de plànol i profunditat, però que no ha dubtat a botar de branca en branca en la seua exploració de la construcció de la imatge. La reinventa, la transforma i juga amb ella. Viatja d’allò analògic (fotografies, videocreacions en 8 o 16 mm…) a allò digital (el llenguatge informàtic), per a acabar aterrant el concepte en suports materials com tires de cel·luloide. És el que fa en la peça La mosca, una creació feta ex professo per al Centre del Carme que ocupa la paret central de la sala Ferreres; i també en Morel (2015), on evoca el paisatge d’una obra literària amb cites i un vídeo amb núvols baixets que després trasllada al llenguatge informàtic per a acabar convertint-lp en tires de pel·lícula.
La construcció de la imatge és el gran tema de l’artista valenciana, però el temps també hi és present. Per exemple, a la peça Vis a vis (2018), on apareix una imatge fixa d’una cel·la destinada a trobades personals de la presó de Picassent, junt amb dígits numèrics que passen, evidenciant el pas del temps present i la impossibilitat d’ancorar-lo. El temps és el mateix per a tothom, però no el vivim igual nosaltres, els espectadors presents a la sala, que un presoner que disposa d’una hora de vis a vis. Abans d’arribar ací, haurem entrat pel paradís, una recreació de l’Edèn amb plantes ornamentals que ens converteix en actors passejant per aquell escenari idíl·lic on, abans de l’expulsió, no hi existien diferències entre l’home i la dona. I el caire social brolla en projectes més antics com No es ven (2008), una proposta d’intervenció específica pensada per a aquell barri del Cabanyal en perill d’enderrocament, que va penjar a les façanes de les cases cartells de “No es ven”. Traçar – ordenar – construir conjumina quaranta anys de trajectòria de l’artista de Villalonga de la Safor per a explicar-nos com traça la idea, selecciona el mitjà i construeix —diu que la paraula “crear” és molt ambiciosa— l’obra. S.M.
