THE SHIP. University, 2
Retratar una cara és ben fàcil, capturar una porció del caràcter del personatge en una imatge fixa requereix art i molt d’ofici. Això és el que ha fet Ricardo Martín durant els últims cinquanta anys per a diversos mitjans de comunicació —especialment El País— i ara ha recuperat una part d’eixe valuós arxiu fotogràfic farcit de gent de la cultura i la política espanyola de les últimes dècades i l’ha fet recalar a La Nau baix el títol Les cares del temps. Són fotos amigables, a color i en blanc i negre —principalment—, de plans curts i generals, on els protagonistes miren directament a la càmera per apel·lar al lector. Tot i que la fotografia per a mitjans de comunicació requereix urgència i rapidesa, Martín confessa que ell es prenia el seu temps per guanyar-se la confiança del retratat i així poder fer el click en el moment precís que congelara l’expressió reveladora, la que donava a conèixer al personatge, sense forçar poses i intervenint el menys possible. La foto més antiga està feta a Granada el 1971 i la protagonitza un jove Miguel Ríos, a partir d’ací, desfilen un xulesc Alfonso Guerra, Felipe González exultant dins d’un autobús saludant a un munt de cares plenes d’il·lusió, Gloria Fuertes amagada darrere d’un carrusel de joguina, una seductora Victoria Abril que mira des de baix jugant amb les ombres, una orgullosa Lola Flores, un divertit Oteiza, un Warhol desafiant, Jagger sobreactuat i una gran fotògrafa fotografiada, Annie Leibovitz. Una delícia d’exposició amb algunes de les figures més rellevants de la història espanyola (i mundial) més recent capturades per l’objectiu d’un fotògraf de premsa amb molt d’ofici. AU
