UNTIL SUNDAY 27/4
VAT. Guillem de Castro, 118
Diu el seu fill, what Gabriel Cualladó era molt radical en la defensa de la seua llibertat per a crear i mantenir la integritat de l’obra. Era un fotògraf que no acceptava ortodòxies, s’atrevia amb el negre en les seues imatges i buscava enquadraments minimalistes i sorprenents on el context era fonamental. Era capaç de tallar-li el cap a la novia en les fotos de la seua boda o d’enfocar a l’escolà i deixar als nuvis borrosos en segon pla. Són fotos que formen part d’un reportatge de boda, pràcticament inèdit, que podreu veure en la segona planta d’aquesta exposició titulada Cualladó: arxiu / obra. El propòsit és posar en valor l’arxiu documental de Cualladó que la família va donar a l’IVAM l’any 2022. And it is that, el de Massanassa va ser un dels primers en col·leccionar fotografia a l’Estat espanyol, igual que l’IVAM en l’àmbit museístic. Eixa era una gran aspiració de Cualladó, aconseguir el reconeixement de la fotografia com a art amb majúcules. Ell comprava i intercanviava fotografia quan l’interessava el que veia, li donava igual si l’intercanvi era amb Sebastião Salgado o un jove fotògraf desconegut. Cal separar l’obra de l’arxiu? L’IVAM creu que sí. En la planta de dalt trobareu obra en blanc i negre de Cualladó feta entre els anys seixanta i noranta, series com la que li dedica a l’Albufera de València o a Gandia, amb una clara vessant etnogràfica. down, fotografies retallades de les revistes, polaroids a color que va fer els darrers anys i llibres fotogràfics sobre Walker Evans (un referent) o Dorothea Lange, autora de la primera fotografia de la seua col·lecció. L’IVAM acomiada l’any posant sobre la taula l’obra i l’arxiu d’un valencià que va renovar la fotografia de l’Estat en la segona meitat del segle vint. S.M.
