IVAM. Guillem de Castro, 118
A finals dels seixanta i principis del setanta el món de l’art va començar a obrir els ulls a l’injust tractament que les dones havien rebut dins d’un mercat dominat hegemònicament pels homes. Clau va ser la publicació el 1971 del famós assaig de la historiadora de l’art Linda Nochlin Per què no han hagut grans dones artistes? Doncs bé, aquest 2018 l’IVAM –museu implicat en subvertir l’històric maltractament que han patit les dones al món de l’art– ha enllestit la mostra A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes (1929-1980) per reivindicar el paper de les artistes valencianes o residents a València els últims cinquanta anys. Obres que denuncien desigualtat, discriminació i manca de llibertats. El recorregut comença amb il·lustracions de Manuela Ballester, partícep de les avantguardes artístiques d’entreguerres, que lluiten contra l’estereotip de la dona mare i esposa. A partir d’ella trobem una llarga llista d’artistes que van trencar cotilles amb matxets: Ángela García Codoñer combinant retalls de còmics i patrons de bordar, Carmen Calvo fent art amb un material tan humil com el fang cuit, Ángeles Marco convertint l’escultura en un joc geomètric, i Soledad Sevilla amb assemblatges sobre metacrilat. S.M.
