Malavesats a menjar fruits perfectes, amb bona cosa de polpa i quasi sense llavors o pinyols, se’ns fa estrany a hores d’ara parlar d’uns fruits que no comparteixen aquestes característiques, però, en canvi, són un esclat de gust autèntic molt allunyat del gust de suro de la fruita comercialitzada a gran escala. Concretament parlem d’uns fruits de la tardor que han anat perdent presència a la nostra taula en les darreres dècades. Habituals en l’alimentació dels nostres avis en aquesta època de l’any, hui és gairebé impossible trobar-los, a causa dels circuits comercials que els ha descartats a favors d’uns fruits més bells que no pas bons.
La sorolla (fruit del Cratægus azarolus), també anomenada atzerola, és un fruit comestible redó de color roig o groc, carnós i de gust agredolç. El seu conreu, que ja es feia en època romana, era molt present a terres valencianes.
La serva (fruit del Sorbus domestica), tot i tenir una forma semblant a la sorolla, és més de color verdós o terrós, però només és agradable al paladar quan ha sobremadurat, de mateixa manera que amb la nespla (fruit del Mespilus germanica), que també es menja una vegada que la polpa comença a reblanir-se. Cal no confondre la nespla (vet ací unes fotos) amb el fruit del nisprer del Japó (Eriobotrya japonica) que es cull a la primavera i és molt present al nostre país, fins i tot amb denominació d’origen a Callosa d’en Sarrià.
l
L’arboç o cirera d’arboç és un fruit esfèric (de l’Arbutus unedo), de dos o tres centímetres de diàmetre, de color roig exteriorment i groc en l’interior, de superfície granular i amb tres o quatre llavors menudes i comprimides. La tradició popular diu que si te’n menges unes quantes pots acabar embriac, ja que l’arboç conté una certa proporció d’etanol.
El lledoner (Celtis australis) és un arbre molt comú en la Mediterrània, fins i tot és ben present als jardins del Cap i Casal. El fruit d’aquest arbre, anomenat lledó, era tan conegut que fins i tot té una advocació mariana a la capital de la Plana, la Mare de Déu del Lledó. Amb la fusta d’aquest arbre, antigament, la xicalla fabricava tiradors per a jugar i, els més majors, en feien flautes, gaiatos, forques i altres estris (llegiu aquest interessant article de la revista Mètode . El seu fruit, el lledó, és una drupa arredonida de color negre per fora i groc per dins.
D’aquests últims, segurament el més conegut i un dels que darrerament es pot trobar als mercats, és el gínjol (fruit del Ziziphus jujuba), una espècie de drupa ovoide, amb la pell fosca amb clapes grogoses i la polpa groguenca. Sol ser un arbre present a les hortes i casetes de secà i és per això que la seua comercialització ha estat tardana perquè no era considerat una fruita de primera qualitat.
Tot i que la majoria són difícils d’aconseguir, a la parada Lita del mercat de Russafa trobareu gínjols, sorolles i serves.
D’altra banda, de ben segur que coneixereu els codonys i les magranes, encara que no hi haja un consum excessiu d’aquests fruits en fresc, sobretot del primer. Tradicionalment el codony (fruit del Cydonia oblonga) era molt valorat pel seu aroma (n’hi havia qui el posava al costat de la roba per a perfumar-la) i, tot i que tradicionalment a València es torra al forn (com ho fem amb les pomes o amb les carabasses), el producte estrella elaborat a partir del codony és el codonyat. Tenim empreses valencianes que n’elaboren: Maese Confitero i Paiarrop de l’Alcúdia (Ribera Alta) i Dulces La Cartuja d’Altura (Alt Palància). Aquest darrer en produeix amb sucre i sense. Nosaltres us proposem una recepta diferent típica del Maestrat, que és un licor de codony. Vet ací la recepta! Coneixeu més receptes amb codony? Envieu-nos-les a [email protected].
La magrana (fruit del Punica granatum) és un fruit força conegut, encara que a molta gent li puga entrar la mandra de desgranar-les. Amb vinagre, suc de taronja o mistela es solen mesclar els grans per a tindre unes postres refrescants i saboroses. Al sud valencià tenim la bona sort de comptar amb una producció de magranes de gran qualitat que es distribueixen pertot arreu. A banda d’això, se n’elaboren molts productes com ara sucs, crema de vinagre o, fins i tot, mel de les flors del magraner. En el web de l’empresa Vitalgrana en trobareu més referències. Dulces La Cartuja, també prepara una confitura de magrana.
Arribats ací, anomenarem altres fruits de tardor com ara els caquis (fruit del Diospyros kaki), amb denominació d’origen Ribera del Xúquer; les mores d’esbarzer (fruits del Rubus ulmifolios), la collita de les quals s’avança sovint a l’estiu pel canvi climàtic), i les figues de pala (fruit de l’Opuntia ficus-indica). D’aquests i d’altres fruits de la tardor en parlarem en pròxims articles.
XAVIER BENAVENT / MARTINA MONLLAU
