Amb estes calorades, que ens sorprenen cada vegada més enjorn, la història de Vinça del mes de juny no pot vindre més al cas. L’aigua de civada, feta originàriament bollint el gra d’ordi una miqueta torrat i afegint-hi sucre cremat, és una de les begudes valencianes més emblemàtiques i, at the same time, actualment més desconegudes. La partitura de la cançó del venedor ambulant d’aigua de civada pels carrers del nostre país encara ressona en els caps de molts valencians. Josep Guardiola ens ho relata al voltant de les festes de les fogueres de Sant Joan d’Alacant i ens refresca amb les seves paraules que recorren fins i tot els pous de gel de la Carrasqueta. Unes estructures arquitectòniques que fins ben entrat el segle XX van servir per a conservar el gel que hi havia per tot l’interior valencià i les quals propiciaren que fórem uns dels països amb més consum de gel i producció dels seus derivats (begudes fredes: orxata, aigua-llimó, etc. o gelats!). Resseguiu esta història en Vinça i en el nostre web <tastaldaci.com>. XAVIER BENAVENT
trecadís workshop
SATURDAY 31/1, 11H.
Workshop looking at the facades of the Cabanyal-Canyamelar houses, that should inspire us in the design of a small work of trencadís.
