No sabem què hauria pensat Martí Gadea quan escrigué sobre la recepta de l’”encisam dels caputxins” si haguera vist els refrigeradors actuals dels supermercats plens de bosses de plàstic amb mil tipus de lletugues i altres herbes, netes i talladetes. No negarem que són pràctiques, però sí que direm que sovint no es tracta de verdura de proximitat, ni té un preu just per al llaurador i nutricionalment és poc interessant menjar un encisam tallat de fa dies. La història que reprenem a Vinça al març vol fer un parèntesi de dejú saludable entre les festes de Carnestoltes i Pasqua que professen un interés per la carn, antigament més imaginat que real. La memòria gustativa valenciana en matèria d’herbes mengívoles és tan extensa com malauradament poc viva. I és que a molts de nosaltres no ens han arribat els coneixements populars de saber quines herbes són comestibles i quines no. Però no és tard per a fer-ho! Resseguiu esta història gastronòmica en <tastaldaci.com>. XAVIER BENAVENT
We cultivate solidarity
cerai.org
After the cold drop, many fields of family producers have been severely affected and need help to recover.
