Per als qui no consumim tomata fresca durant l’hivern, l’alegria de veure-les reaparéixer al camp no té preu. Per als qui no ho sapieu, la tomata és un fruit estival que s’apaga amb les primeres fredors. Conreada a la Mediterrània d’ençà que fou portada d’Amèrica, el nivell d’adaptació i variació al territori de la tomata és encara font d’estudi. En el Catàleg valencià de varietats tradicionals d’interès agrari del Banc de llavors de la Generalitat Valenciana es recullen unes quantes varietats valencianes. Una de les millors i més dolces és la tomata del pebre, dita així per la seua forma piriforme semblant a un pimentó. Típica a l’horta de València, cada volta se’n veu menys, entre altres motius perquè el fruit produeix poca llavor, cosa que, per contra, la fa especialment bona per a menjar, ja que tot és carn. Coneixeu més sobre esta tomata i altres varietats valencianes tradicionals al nostre web <tastaldaci.com>. XAVIER BENAVENT
Gastrificació a València
tastaldaci.com
De la mà de la gentrificació arriba la gastrificació: locals que serveixen menjar amb una aparença que és tant temptadora a la vista com buida al tast.
