FINS AL DIMECRES 11/11
IVAM. Guillem de Castro, 118
La compra que va fer la Generalitat Valenciana d’una gran partida d’obra de Julio González el 1985 va consagrar l’artista barceloní com a figura insígnia de l’IVAM, el gran museu valencià de referència que obriria les seues portes quatre anys després. No va ser un artista qualsevol aquest orfebre. Dos tòtems de l’art d’avantguarda com Brancusi i Picasso li proposaren col·laboracions a finals dels anys vint. A partir dels anys trenta, González va obrir el camí de l’escultura moderna recolzant-se en el ferro, l’assemblage i la construcció per mitjà de línies, plans i buits, allò que ell mateix anomenava “dibuixar en l’espai”. El seu llenguatge, profundament personal, va sintetitzar les contradiccions entre allò figuratiu i allò abstracte, entre el surrealisme i el constructivisme, entre les convencions acadèmiques i les avantguardes, que van entrar en crisi després del domini aclaparador del cubisme fins a mitjan anys vint. Doncs bé, amb motiu del 150 aniversari del naixement de González, l’IVAM ha programat el cicle Escriptures Cactus, que pretén rellegir l’obra de l’artista i de la història de l’art des d’un punt de vista multidisciplinari. Hi participaran escriptors com Sara Barquinero [25/3], Estela Sanchis [29/4], Andrés Neuman i Jorge Carrión [20/5], Agustín Fernández Mallo [30/9], Manuel Baixauli [21/10] i Alicia Kopf [11/11]. AU












