Burjassot, 54
bombasgens.com
La tercera transformació de Bombas Gens des que s’inaugurà el 2017 pren el camí de l’art digital. A València hem tingut exposicions virtuals a l’Ateneu Mercantil i la Marina de València, també a la Fundación Bancaja, però el nou projecte que s’obri ara a Marxalenes de la mà de Layers of reality es dedicarà exclusivament a desenvolupar i exposar projectes d’art digital després d’una inversió tecnològica de 2.5 milions d’euros (l’estructura de l’espai quasi no s’ha tocat) que ha posat a punt les sales expositiva, immersiva, interactiva i de metavers, la més gran d’Europa. La idea, diuen ells, és afegir-li capes a la realitat del nostre món. És a dir, crear exposicions digitals i experiències immersives. Així, l’antiga fàbrica valenciana de bombes hidràuliques deixarà de ser aparador de la important col·lecció de fotografia i art contemporani de la Fundació Per Amor a l’Art per a projectar sobre les seues blanques parets feixos de llum. Al menys quinze anys, això diu el conveni que han signat Bombas Gens i Layers of reality. El centre ha viscut uns anys d’inestabilitat i ha trobat l’eixida en aquest nou projecte especialitzat en desenvolupar programes relacionats amb l’art digital que arriba des de Barcelona. Allà tenen un centre anomenat IDEAL, s’expandiren a Madrid colant-se en la Nau 16 del Matadero i ara arriben a València capgirant la programació del que havia sigut un centre d’art contemporani a l’ús, amb exposicions d’obres físiques, de les que s’emmarquen i atrauen la pols. Quan la revolució tecnològica s’ha estés a tots els àmbits de la nostra vida, en ple debat sobre les bondats i els abusos de la Intel·ligència Artificial (IA), Bombas Gens es puja a l’onada del metavers junt a una empresa que presumeix de rigorositat en els continguts que elabora per a inventar noves formes d’interactuar amb la cultura. Ferramentes del segle XXI, diuen, per a acostar-nos l’obra de Monet, Klimt, Kahlo, Tutankamon, Sorolla o Dalí amb exposicions virtuals i experiències immersives accessibles per a tots els públics. Serà el pintor surrealista català qui encete el programa expositiu el 26 de març ocupant la sala immersiva i la de metavers, equipada amb ulleres de realitat virtual d’última generació, sota el títol Dalí cibernètic. Després vindran La Ruta. Modernitat, cultura i descontrol sobre la reeixida Ruta Destroy que es desplegà per la carretera del Saler als anys 80-90; i València memòria fotogràfica, ja al 2025, una crònica de la ciutat des de finals del segle XIX fins a l’actualitat construïda amb fotografies d’artistes anònims i reconeguts, nacionals i internacionals.
Però abans, del dotze al vint de març, el centre obri les seues portes perquè tothom puga anar a veure debades la plantà d’una falla digital feta amb Intel·ligència Artificial [12/3] i la seua corresponent cremà digital [19/3]. Aquesta peça immersiva li farà una picadeta d’ull al passat industrial de l’edifici que l’acull i serà la presentació oficial del nou projecte que aterra a València. Hi ha més. La futura programació contempla concerts on un pianista portarà un casc especial que recull les dades de l’activitat elèctrica del seu cervell i les convertirà en temps real en projeccions d’art visual segons el seu estat emocional. En les Media Server Sessionses presentaran treballs d’art digital d’artistes locals i internacionals que mostren les possibilitats de creació que ofereixen les noves tecnologies. El programa inaugural comptarà amb l’obra Paradoxa d’Onionlab, un mapping en 3D que juga amb el concepte de viatjar en el temps; Paramnesico de Desilence, que combina els somnis amb la realitat; i, de nova creació, Compost, de l’artista digital australiana establida a València Lauren Moffatt. Allò digital també interrelaciona amb subjectes físics, amb pell, dalt l’escenari. A la tardor, artistes digitals i poetes faran interactuar la tecnologia, la poesia, la imatge i la música per a generar nous formats creatius al Festival Internacional de Poesia Visual. Un dels actes d’aquesta primera edició anirà dedicat al valencià Vicent Andrés Estellés, del que enguany es commemora el centenari del seu naixement. A més a més, la Biennal Art-IA, intel·ligència artificial i creativitat serà un cicle de tres dies plens de conferències, taules redones i exhibició de projectes i experiències que giren al voltant de la IA. Ja ens donaren una pista en roda de premsa: la IA és artificial, però no és intel·ligent. Encara.
Mirant amb perspectiva, podem dir que Mercadona està darrere de dos dels centres culturals que ha vist nàixer València els darrers anys. A finals de 2023 obria les seues portes del Centre d’Art Hortensia Herrero impulsat per la fundació que presideix la dona de Juan Roig, màxim accionista de la cadena de supermercats, i al 2017 s’inaugurava Bombas Gens de la mà d’un altre empresari milionari relacionat amb Mercadona, José Luis Soler, i de la seua dona, Susana Lloret, vicepresidenta de Bombas Gens. Soler és copropietari d’Ubesol, empresa fabricant dels productes de drogueria i higiene personal Bosque Verde i Deliplus que nodreixen els estants de Mercadona. L’accident cardiovascular que patí al 2019 va obligar a donar per tancada la col·lecció i desencadenà una sèrie d’accions destinades a aprimar l’esquelet de Bombas Gens, una d’elles, l’allunyament de l’exdirector de la Tate Modern Vicent Todolí, assessor de la col·lecció fins aleshores. Més tard se n’anà a comandar l’IVAM la directora artística del centre, Nuria Enguita, qui va ser substituïda per la portuguesa Sandra Guimarães. Aquesta, després de tres anys dirigint la nau, va botar de l’organigrama per a dirigir el Museo Helga Alvear de Cáceres. Això, mentre la fundació negociava amb la Generalitat Valenciana la donació d’una part de la Col·lecció José Luis Soler Vila (abans Per Amor a l’Art) a l’administració via l’IVAM. Doncs bé, la indefinició patida per Bombas Gens els últims anys acaba ací, amb la transformació de l’antiga fàbrica en un centre rebatejat que mantindrà una programació permanent d’arts digitals. Queda per saber què passarà amb la valuosa col·lecció d’art que han amassat durant els últims anys Soler i Lloret. S.M.
