IVAM. Guillem de Castro, 118
En aquest 2019 en què celebrem el trenta aniversari de l’IVAM no podia faltar com a convidat l’artista al voltant del qual es va desenvolupar el relat del museu, Julio González. Com a figura cabdal del centre, el tenim més que remirat, per això Matèria, espai i temps ha buscat el valor afegit en el context, contant-nos de manera cronològica les vinculacions de González amb altres artistes i moviments d’avantguarda del seu temps. La primera sala mostra els seus primers treballs d’orfebreria, i en la segona (anys 10) veiem que ja ha aprés a soldar, el que li permet alleugerar molt l’escultura i propicia una col·laboració amb Pablo Picasso: el gravat Tête de femme. En la tercera sala (anys 20) desenvolupa el buit en l’escultura i juga amb la llum i l’ombra, la matèria i l’espai, junt a Kurt Schwitters i Joaquín Torres-García. Als anys 30 la seua obra es fa més complexa en elements simbòlics i profunditat i continua cultivant la tensió entre figuració i abstracció, a més, aquesta última es torna més orgànica (mai va voler ser abstracte del tot). L’últim espai del recorregut fixa la mirada en el Pavelló de la República de l’Exposició Universal de París de 1937. Podem veure La Montserrat de Julio González representant amb el seu gest desesperat el patiment del poble espanyol durant la Guerra Civil i l’escultura Dona front a l’espill, una de les seues obres mestres, dos treballs d’estils oposats fets per la mateixa mà, la d’un artista que va recórrer les avantguardes d’una manera molt personal, sense casar-se amb cap (ni surrealisme, ni cubisme, ni constructivisme), però bevent d’ací i d’allà. S.M.
