FINS AL DIUMENGE 28/6
IVAM. Guillem de Castro, 118
Que la carcaixentina Anna Talens és una de les artistes valencianes contemporànies més interessants no és cap secret, i el nostre museu insígnia ho sap. Elegant, sintètica i minimalista, extrau bellesa de gestos tan senzills (i complicats alhora) com fer un nuc, traçar una línia o foradar una làmina. Amb Talens comença el cicle expositiu Territoris en trànsit de l’IVAM, on dues artistes de diferents territoris són convidades a exposar en paral·lel amb discursos i llenguatges personals que acaben trobant-se. En aquest cas són dues artistes que conversen des de voreres oposades de la Mediterrània: València i Mallorca. Una mar amb entitat pròpia, entesa com a territori, no com a embolcall de la terra ferma; com un element d’unió, no de separació. Territori, tradició, sostenibilitat, natura, horitzó i mar es donen la mà en aquesta exposició titulada Entre el far i l’abisme, on coexisteixen la llum i l’abisme. Literalment: la sala vos submergeix en l’obscur abisme o vos espenta cap a la superfície lluminosa segons enceteu el recorregut en una direcció o en l’altra. Vol recordar-nos que són dues realitats antagòniques i complementàries, no hi ha llum sense obscuritat.
Si comenceu per la llum, vos il·luminarà Alba Mobile, una instal·lació que remet a la idea de far per a evocar la llum de Roma, mitjançant espills daurats en quadrícula que reben llum intermitent. Com la rep una Falsa Sirena de Mar Guerrero feta amb fustes recuperades. La mallorquina recol·lecta materials residuals de l’oceà —plàstics erosionats, fustes a la deriva, etc.— i els transforma en escultures. És un dels nexes compartits d’ambdues artistes: el fetitxisme dels objectes trobats als quals donar una segona vida. Un cicle de reciclatge i sacralització que ja va inventar Duchamp fa uns quants anys. El treball artesanal és l’altre punt d’unió. Guerrero, per exemple, crea criatures abissals amb la tècnica del vidre bufat i Talens manufactura peces amb tèxtils, recuperant la tradició brodadora familiar. Però el seu ventall d’obra sintètica i elegant, cada vegada més conceptual, va més enllà i sempre enlluerna, tot i exposar-se en la part fosca de la sala. Ací trobareu xicotetes peces sobre fars, horitzons o naufragis, com les postals antigues sobre les quals dibuixa taques de pa d’or o línies de plata per a parlar de la idea d’horitzó marítim, de la mar com un lloc existencial. També floten éssers marins —polps, anemones, eriçons— de colors brillants insinuats amb microperforacions sobre superfícies planes que ens recorden la riquesa del fons de la mar i la necessitat de conservar-la. Mar Guerrero i Anna Talens habiten un territori líquid indispensable que cal estimar i cuidar. S.M.
