MUSEU DE BB.AA. Saint Pius V, 9
Al passeig de l’Albereda, enfront de la Universitat Europea de València, a l’ombra d’un arbre de cautxú, s’erigeix orgullós el monument públic al Doctor Moliner. És obra d’un dels artistes més destacats de la renovació escultòrica espanyola duta a terme en les primeres dècades del segle XX, José Capuz. Fill d’una família d’escultors d’origen italià establida a València des del segle XVII, coneixeria a Rodin, Bourdelle i Bartholomé a París, realitzaria relleus per a la casa del seu amic Joaquín Sorolla i participaria en les exposicions nacionals i internacionals més importants del moment. Si a la fi del segle XIX la pintura espanyola va tindre el seu moment d’esplendor, durant les primeres dècades del segle XX va ser l’escultura la que va adquirir major importància. En aquesta època dues tendències coexisteixen en l’escultura europea. On the one hand, una tendència rupturista amb els cànons de representació que es traduirà en la sèrie de -ismos coneguts com a avantguardes històriques. Per un altra, la de Capuz, la renovació de la tradició figurativa en formes d’expressió i contingut que s’allunyen del model acadèmic i del realisme, classicisme modern com a reacció davant el realisme naturalista imperant en l’escena artística. El Consorci de Museus desplega en aquesta exposició al Museu de Belles Arts l’escultura figurativa adscrita al classicisme modern que practicava Capuz, mirant sempre amb ullets a Miguel Àngel per trencar amb el realisme naturalista precedent que havia estat encapçalat a Espanya per un altre valencià, Mariano Benlliure. L’exposició reuneix prop de 40 escultures, altres tantes fotografies i 16 dibuixos que repassen les diverses tècniques i temàtiques en l’obra de Capuz, que va treballar en diferents materials com a marbre o fusta, on va practicar la talla directa, a més de terracota, algeps, bronze. AU
