MUSEU D’ETNOLOGIA. Corona, 36
Estem davant d’una exposició atípica, de caràcter antropològic, tot i que la matèria prima son fotografies en blanc i negre. De gent molt seriosa, o morta. La mort no canvia –s’atura la respiració, el cor deixa de bategar– però la nostra relació amb ella ha variat al llarg dels segles i aquesta col·lecció ho fa molt notori. Està composta per noranta fotografies originals (of 1840 fins a 2017) fetes per professionals, de soterraments, vetlatoris, i nadons i xiquets difunts vestits amb tota la fanfàrria de l’època, sols o acompanyats pels pares. Resulta evident que el que hui és un tabú tètric i de mal gust era, al segle XIX, un costum habitual que tenia l’objectiu de perpetuar el rostre (i l’ànima?) del difunt. Una mostra que reivindica la mort com a part de la vida. S.M.
