FINS AL DIMECRES 1/7
CCCC. Museu, 2
A Benetússer, l’aigua va negar l’estudi de La Grúa Estudio; perderen molta obra i una sucosa col·lecció de còmics. A Torrent, una llengua d’aigua va entrar per la porta del taller del fotògraf oriolà Ricardo Cases i va tornar a eixir emportant-se huit-cents llibres de la seua biblioteca personal, que van acabar escampats pel barranc. Dins d’una nau agrícola de l’Horta Sud, a l’espai Algrà, el taller de serigrafia i gravat d’Elias Taño va quedar arrasat. A Paiporta, a Lluci Juan la va salvar de la catàstrofe total el palmerar que s’alça davant del seu taller i va fer de barrera natural. Estes palmeres formen part de l’obra que presenta en l’exposició Genealogies del territori, juntament amb una imatge-catifa que recrea allò que van xafar després de la barrancada del 29 d’octubre els habitants de l’Horta Sud i la Ribera Alta, i dos blocs d’aquell fang tractats amb una tècnica innovadora que els manté intactes.
Tots cinc, com els altres 55 artistes que formen part de la mostra del Centre del Carme, han cauteritzat la ferida de formes diferents. Cristina Durán (La Grúa Estudio) va vessar l’experiència viscuda en un còmic publicat a El País Semanal, que exposa al CCCC junt amb il·lustracions tacades pel fang del seu còmic Maria La Jabalina. Ricardo Cases va recuperar alguns dels llibres arrossegats per l’aigua, els va obrir, els va fotografiar resignificats pel fang i va cosir les imatges en un fotollibre anomenat Catálogo, que ens parla d’atzar, pèrdua, memòria i la naturalesa imposant la seua marca. Ara presenta un quadre-collage amb relleu que combina elements industrials amb animals marins. Elías Taño va muntar una exposició a Bangarang amb obra gràfica i originals maltractats pel fang, i això és el que tornem a veure al Centre del Carme: cartells d’obres de teatre com El mercado es más libre que tú, dissenyats per a la companyia de teatre polític Atirohecho.
Genealogies del territori recull obra de seixanta artistes que van veure afectats els seus estudis per la riuada d’octubre de 2024. La petjada de la dana va ser una primera exposició testimonial que va arreplegar les veus de 43 artistes afectats, i esta nova entrega passa del testimoniatge a la creativitat, sumant-hi desset artistes més. Arriben ara en forma d’obra d’art (tèxtil, pintura, fotografia, ceràmica, collage, dibuix, vídeo, tecnologia o art mural) reflexions sobre la naturalesa, la memòria i l’efímer, que parteixen de generacions i plantejaments diferents. L’exposició reuneix obres que es van salvar de la riuada i que hui encara presenten la petjada de l’aigua, altres que han sigut restaurades, i també peces postdana —algunes realitzades ex profeso per a la mostra— que ofereixen una reflexió artística sobre la catàstrofe. A banda dels ja esmentats, trobareu les creacions d’altres com José Sanleón, Hugo Martínez-Tormo, Rebeca Plana, Álex Marco, Monique Bastiaans (amb una impressionant instal·lació central), José Luis Cremades, Nelo Vinuesa, Gemma Alpuente, Manuel Blázquez i Cristina Guzmán, potser la més obertament crítica amb l’obra Recordem, feta de rajoles de fang que marquen les huit i onze minuts. S.M.
