FINS EL DIUMENGE 4/5
LA NAU. Universitat, 2
La Biblioteca Històrica de la Universitat de València conserva una còpia de principis del segle XV de Sent Soví, un receptari escrit en valencià de gran rellevància històrica. Sembla ser la rèplica d’un original anterior, no conservat, que probablement s’escriuria l’any 1324 i, com que acaba de complir 700 anys, La Nau ha decidit posar-la en valor amb l’exposició Gastronomia medieval. El Llibre de Sent Soví i la cuina en els segles XIV i XV. Comença mostrant la relíquia i situant-nos en el context històric en que va ser escrita amb grans gerres antiquíssimes i altres receptaris de l’època on encara no apareixen els productes que més tard arribaren d’Amèrica (creïlla, tomaca, dacsa, pebrots o fesols), però sí aquells que ens havien llegat els àrabs.
Basada sobretot en el pa, el vi i l’oli, però també la carn, el peix o el formatge, l’alimentació medieval marcava les diferències socials en funció dels condiments emprats i les formes de cocció que s’hi aplicaven. Per als rics, les espècies, majoritàriament importades de l’Orient, esdevingueren un marcador d’estatus pel seu alt preu i les virtuts terapèutiques que els eren atribuïdes. És mentida això que servien per a amagar l’olor i el sabor de carns en dubtós estat de conservació. Un utensili d’ostentació que podreu trobar a La Nau és una naveta, un vaixell en miniatura on es disposaven les espècies perquè que cada comensal s’adobés el plat al seu gust. D’altra banda, el combustible per als fogons ja era relativament car, de manera que els pobres estaven condemnats a menjar aliments freds, mentre els poderosos feien ostentació de grans fogueres a les seues cuines.
Sens dubte, la cuina ha estat un dels grans espais de civilització al llarg de la història de la humanitat. El segon apartat del recorregut mostra els instruments utilitzats per a executar les receptes, eines com llibrells, morters (de fusta, pedra o metall), porrons, escudelles, un centrill, olles, cassoles i un hostier (per a fer neules). També hi veureu aliments conservats de l’època, com fruits secs, llavors, i pinyols d’olives, bresquilles i ametlles, fins i tot, un ou de gallina del segle XV trobat a la Basílica d’Alacant.
Un altre marcador d’estatus era el seure a taula. Els romans o els bizantins s’havien reclinat als seus triclinis, mentre els àrabs seien en terra o menjaven en taules baixes. La taula alta va portar una nova concepció de la comensalia: marcava la posició social de cadascú segons on s’asseia (el centre de la taula i les capçaleres eren els espais privilegiats) o l’alçada del seu seient. També marcaven la distinció el tèxtil i la vaixella d’argent o ceràmica de reflex daurat a les cases acabalades. La coberteria no abundava, però ja hi havia culleres i ganivets, de fet, podeu veure’n un ganivet de ferro i os dels segles XIII-XIV i una cullera de bronze dels XV-XVI. La forqueta era una altra història. Començava a entrar a les llars burgeses, però no a les dels aristòcrates, que no volien renunciar a l’espectacle del trinxat, on un servidor de la casa tallava artísticament la carn i la repartia entre els comensals en funció de la posició social de cadascú.
L’última part del recorregut mostra com eren representats els banquets medievals en taules i retaules, fins i tot quan feien referència a escenes bíbliques o hagiogràfiques. La intenció era que els fidels que les veien a les esglésies es sentiren identificats, les entengueren millor i pogueren així interioritzar els seus missatges. A La Nau podreu veure alguna escena de l’Últim Sopar com a exemple d’açò i fer-vos una idea de què i com es menjava a València en l’Edat Mitjana. AU
