FINS EL DIUMENGE 1/9
LA NAU. Universitat, 2
“Darrere d’una gran dona sempre hi ha un gran home”. Li hem pegat la volta a la controvertida dita popular per a presentar-vos a la valenciana Manuela Ballester, retratista, cartellista, tipògrafa, muralista, gravadora, dissenyadora gràfica i il·lustradora, creadora incansable que aconseguí desenvolupar la seua obra amb cinc fills al càrrec i lluny de casa, entre Mèxic i Alemanya, on s’hagué d’exiliar per la seua oposició al règim franquista. Moltes voltes posà les seues creacions al servei de la causa comunista i la propaganda antifeixista, quan encara vivia a Espanya, i des de l’exili. Seu és el meravellós cartell ¡Votad al Frente Popular! que podreu veure a La Nau fet per a les eleccions generals de 1936, on un clergue, un ric i una beata tiren de la falda d’una dona apoderada que es dirigeix a votar. Estigué casada, per cert, amb el mestre Josep Renau, amb qui col·laborà fent, entre altres moltes coses, la tipografia de cartells publicitaris i cinematogràfics. Però prou de Renau, ací és ella la jefa. Manuela Ballester. Pintar en front de tot recull obra repartida per diversos països d’una artista polifacètica que va experimentar amb nombrosos llenguatges artístics. La costura va ser un dels seus principals interessos. Li encantava dissenyar els vestits que duien ella i la seua família, comprava les teles i les cosia amb sa mare, que era modista. El seu interès pel vestit començà a finals dels anys vint i en la dècada dels trenta col·laborà amb revistes femenines com ara Labores y modas. De 1939 és la sèrie Embajadoras amb figures femenines de cos sencer que representen a diferents ambaixadores vestides per a una festa amb la indumentària pròpia dels seus països, amb clar influx del surrealista Giorgio de Chirico en alguna d’elles. Al llarg de l’exposició hi trobareu nombrosos exemples de figurins dissenyats per Ballester per a este i altres projectes com el realitzat al voltant del vestit popular mexicà, allà a Mèxic, on va crear la seua pròpia col·lecció d’indumentària mexicana. El context era propici, des de la primera dècada del segle XX l’art popular s’havia convertit en un dels principals focus d’atenció d’artistes que, com Diego Rivera, feren del folklore un tema central. En una sèrie sense títol que podeu veure en la mostra, Ballester modela amb plastilina cossos de dona a petita escala, els vist amb elegància dins d’escenografies il·luminades acuradament i els trasllada al paper fotografiant-los des de diferents angles. També va il·lustrar revistes, fou la directora artística de Mujeres españolas (1951), dissenyà cartells de cinema, realitzà anuncis i dissenys d’embalatge, pintà junt a Renau el mural de l’Hotel Casino de la Selva de Cuernavaca, retratà a família i amics, va fer dibuixos i gravats en linòleum que denunciaven les injustícies socials per a revistes com España popular o España republicana, pintà els freds paisatges alemanys… Una artista total que La Nau trau de l’ombra per a fer-li un merescut homenatge. S.M.
