FINS EL DIUMENGE 3/9
MuVIM. Quevedo, 10
Un dels malsons més grans que pot patir un museu és que se li cole dins una falsificació i ací està el MuVIM, dedicant-li tota la Sala Parpalló a un recull d’obres inautèntiques confiscades pel grup de Patrimoni Històric de la Policia Nacional a la Comunitat Valenciana. No és casual que moltes d’elles estiguen suposadament signades per la triada d’or de l’art valencià: Sorolla, Pinazo i Benlliure. Algunes també per Segrelles, Sempere i Genovés. L’objectiu és descobrir diferents formes d’engany i analitzar les raons d’aquells que són enganyats, bàsicament, l’aspiració a obtindre un estatus cultural mitjançant la possessió de suposades obres d’art tocades per la vareta de l’antiguitat o el geni creador. La condemna resulta senzilla quan s’ha copiat un xicotet oli sobre tabla del mestre Sorolla, hi ha uns quants en la mostra, però l’assumpte s’embarra quan allò copiat es va concebre per a ser reproduït en sèrie, com les serigrafies de Marilyn Monroe d’Andy Warhol, l’artista que va capgirar una de les premisses de l’art fet fins aleshores: la unicitat original de les obres. O quan l’artista reconegut, Antonio de Felipe, és condemnat a reconèixer que no és l’únic autor de les seues obres, fetes amb l’ajuda d’una antiga col·laboradora que el va demandar per reclamar la coautoria. L’art és una zona de grisos. En època de fake news virals i accelerades el MuVIM ens convida a repensar allò que percebem com a veritat i mentida, com autèntic o fals. S.M.
