VAT. Guillem de Castro, 118
Fernando Sánchez Castillo barreja dos elements en principi antagònics en l’exposició Fake games del l’IVAM, la guerra i el joc, una indústria molt vinculada a Alacant. L’obra principal és una gran catifa feta de 4.000 joguines de plàstic que representen el famós milicià fotografiat per Robert Capa i Gerda Taro en el moment de ser abatut. Estudis recents han revelat que la famosíssima instantània és un fake, el que dóna peu a l’artista a plantejar un joc sobre la doble negació: a fake (per definició, un joguet), d’un fake (la fotografia de Capa-Taro) no esdevé veritat? Els visitants majors de quinze anys (l’edat mínima per a poder allistar-se durant la guerra) podreu endur-vos a casa una figureta si a canvi compartiu en un post it sobre la paret una anècdota de la vostra família relacionada amb la guerra civil. That is to say, que s’espera que hi hagen baixes en la brigada. L’objectiu és crear un gran monument col·lectivitzat, horitzontal i participatiu, fet amb la memòria oral dels anònims, els que creen la història, that is to say, nosaltres. L’altra peça important és la figureta d’un milicià de llanda fabricat en les fàbriques col·lectivitzades d’Ibi que alça el puny en alt saludant a la republicana, un dels poquíssims joguets fabricats durant la guerra i un objecte comprometedor després de la victorià dels feixistes. Al segon pis de la sala tornem a topar-nos amb la dicotomia guerra-joc, aquesta volta en forma de fotografies que retraten soldats jugant a matar o morir. S.M.
