Escena I. Fer paisatge

FINS EL DIUMENGE 19/5
IVAM. Guillem de Castro, 118

Escena I. Fer paisatge s’emmarca dins dels actes de commemoració del 35 aniversari de l’IVAM, la primera institució cultural valenciana i la sèptima dins del ràquing espanyol. Va ser el primer museu d’art contemporani descentralitzat que s’inaugurà a l’estat per a satisfer les aspiracions de l’autogovern dins de l’estat de les autonomies gràcies a que remaren en eixa direcció figures com Andreu Alfaro, Tomás Llorens, Ciprià Císcar i les hereves de l’artista Julio González, l’obra del qual custodia l’IVAM junt a la important col·lecció d’Ignacio Pinazo i importants fons de fotografia. Explicava l’ex directora del museu, Nuria Enguita, abans de la seua inesperada dimissió, que hui la institució no es pot permetre comprar peces dels anys seixanta, però aleshores sí que es pogué adquirir obra dels vint, el que dona una idea de com ha canviat el mercat de l’art les últimes dècades i ens empenta a valorar el que es va fer aleshores, quan encara es podia. Fer paisatge és un nova revisió de la col·lecció de l’IVAM que serveix per a commemorar el seu 35 aniversari, així es ven i així cal rebre-la, sense obviar que en una exposició feta amb fons propis s’estalvien moltes despeses pesades, en una institució que ha vist retallat el seu pressupost en 1.3 milions. En aquests moments, totes les exposicions que l’IVAM té en actiu estan fetes amb fons propis.

Fer paisatge no busca estudiar el paisatge com a gènere pictòric del segle XIX, sinó que el mira com el context on es desenvolupa la vida, “fer paisatge és fer país”, deia Enguita en roda de premsa recordant que són dos paraules amb la mateixa arrel. La mostra reuneix mig centenar d’obres de 33 artistes des de 1930 fins a l’actualitat i serveix per a seguir posant en valor la col·lecció, mostrant, de passada, les adquisicions dels darrers anys. Per exemple, el Burnt quipu de la poetessa i ecoactivista indígena Cecilia Vicuña, una instal·lació feta amb llana sense filar que penja del sostre per recordar la destrucció de terres arreu del món. Però la peça clau d’aquest recorregut és Espiral travessada de Robert Smithson, una escultura de cartró que es plega sobre si mateixa en espiral i té totes les seues parets travessades per branques. Com ella, aquesta proposta travessa temps, espais, materials, llenguatges i gestos. El plantejament de la mostra és superar l’eix temàtic-històric i descontextualitzar l’obra per a tornar a contextualitzar-la des de diferents prismes. Objectes, pintures, pantalles, imatges, dibuixos, escultures i instal·lacions, travessats pel gest, la performance, el relat, la figuració i l’abstracció, plantegen diferents qüestions sobre el paisatge, el territori, l’arrelament, la pertinença, l’emergència climàtica (global o local), el colonialisme, l’horta, la història, la destrucció de la terra i els sabers ancestrals.

Ignacio Pinazo va ser un dels primers artistes valencians en pintar el moviment de persones a l’aire lliure atrapant la llum i el moment, en l’horta de València concretament. Les seues obres dialoguen ací amb LUCE, que realitza xicotetes accions al seu entorn per resignificar una acció passada o intervindre subtilment un paisatge. Paul Klee dibuixa línies intuïtives en un diagrama abstracte que conjumina terra i univers, Susana Solano homenatja l’espiral de Smithson amb taulells i malla metàl·lica, Zineb Sedira fotografia les marques infringides a Algèria pels colonitzadors, Miquel Navarro desplega en terra una ciutat ordenada de ferro oxidat, d’Antoni Tàpies penja pintura matèrica amb marques i petjades, Henri Matisse deixa escapar l’imaginari colonial pintant un paisatge idealitzat sorgit dels records d’un viatge a Tahití, Adolph Gottlieb fa abstracció inspirant-se en els teixits i pintures dels aborígens de la costa nord-oest del Pacífic, Pierre Soulages ratlla pintura ultranegra (clar) com a cavallons en la terra, Jean Arp tira de natura per a crear una petxina-closca de núvol i Manuel Millares fa geografia pictòrica amb la seua escultura dedicada al riu Orinoco. Tota una celebració del paisatge per commemorar el 35 aniversari de l’IVAM. S.M.

También te puede interesar…

Neo Rural. Utopía o barbarie

DEL SÁBADO 1/6 AL SÁBADO 27/7
Este dibujante referente de la creación independiente cierra la temporada de Lanevera Gallery con dibujos expresivos que no limpian la suciedad.

Pinazo: identidades

HASTA EL DOMINGO 16/2
A través del aspecto inacabado de sus formas Pinazo quiso decirnos que el tiempo altera el curso de las cosas.

Grupo El paso

HASTA EL DOMINGO 8/9
Congregado en Madrid, el grupo abrazó el informalismo que venía de París y el expresionismo abstracto estadounidense.

Laboluz ex machina

FINS EL DIUMENGE 7/7
Una dotzena d’obres interactives que combinen instal·lació, vídeo i peces sonores.

Dalí Cibernètic

FINS EL DILLUNS 27/5
Caixaforum destapa al Dalí que va estructurar un discurs innovador sobre la divinitat o la immortalitat estudiant a fons conceptes científics.

¿TODAVÍA NO TE HAS SUSCRITO A NUESTRA NEWSLETTER?

Suscríbete y recibirás propuestas culturales de las que disfrutar en Valencia.