LA NAU. Universitat, 2
Simplificant moltíssim, podríem dir que Gran Bretanya va passar a controlar Palestina després de la Primera Guerra Mundial, li va fer promeses territorials incompatibles als àrabs i als jueus sionistes alhora, i es va llavar les mans quan va esclatar el conflicte (ja sabem, Occident fa i desfà com li dona la gana). El 14 de maig de 1948 els britànics es van retirar dels territoris palestins, el líder sionista Ben-Gurión va proclamar l’Estat d’Israel i els estats àrabs veïns (contraris a la resolució de l’ONU que dividia la zona en un estat jueu i un altre àrab) el van envair deslligant la guerra àrab-israeliana que va provocar un gran èxode palestí conegut com nakba. Alguns d’aqueixos refugiats, 73 anys després, encara malviuen en camps per a persones refugiades al Líban, sense possibilitat de tornar a casa, víctimes d’una injustícia històrica, suspeses en el temps. El fotoperiodista valencià Germán Caballero ha visitat dues vegades els camps per fotografiar la dura realitat quotidiana d’aquesta gent que ha d’enfrontar-se a la manca d’aigua potable, als perillosos cables elèctrics que s’amuntonen al cel sense control i als vets a l’hora d’accedir a determinades professions. En plena escalada de violència entre israelians i palestins, La Nau recull en l’exposició El temps suspés la història fotografiada d’una injustícia en la que sobreïx la resiliència de les persones. AU