FINS EL DIUMENGE 4/5
CENTRE DEL CARME. Museu, 2
“Si no hi ha abstracció, no hi ha art modern”. Les paraules d’Alfred H. Barr, fundador i primer director del MoMA, presideixen aquesta exposició que vol descobrir una porció de l’art abstracte que s’ha fet a València durant els últims cinquanta anys. Segons els que saben, el corrent abstracte va entrar en declivi als anys noranta del segle passat, però ha ressorgit de les cendres desconstruint-se, com han fet tots el corrents al llarg de la història en las seua cerca dels límits. Els quals, dins de l’art contemporani, tenen molt a veure amb les pantalles i la tecnologia, signes del seu temps. Desconstruint l’abstracció recull l’obra de 42 artistes abstractes que han fet carrera a la Comunitat Valenciana, des que als anys seixanta José Mª Yturralde signés els primers dibuixos que es van realitzar a l’Estat espanyol amb un ordinador. Un IBM 7090 del Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid portat des de Suïssa per Isidro Ramos, el primer catedràtic d’informàtica d’Espanya. Al projecte es sumarien posteriorment Soledad Sevilla, Eusebio Sempere i el crític d’art Aguilera Cerni; cinc valencians que obriren camí a la confluència entre art i tecnologia.
El pinzell marca la pauta en el setanta per cent de les obres d’aquesta mostra que parteix de l’expressionisme abstracte més clàssic. Però incorpora també fotografia, instal·lació, vídeo, performance, pantalles, xapa o metacrilat en peces que van tornant-se digitals de la mà de tecnologies com els drons o la Intel·ligència Artificial. Trobem noms com els de Inma Femenía, Oliver Johnson, Moisés Mañas, Nico Munuera, Martín Noguerol, Felipe Pantone, Keke Vilabelda o Nelo Vinuesa, un dels dotze participants que es van veure afectats per la devastació de la DANA el passat 29 d’octubre. Ell, Juan Carlos Nadal i Rubén Tortosa, han creat tres obres ex professo per a la sala Ferreres del Centre del Carme que acull la mostra. Concretament Vinuesa, ha pintat una obra titulada Diluvi, un gran llenç de pinzellades gruixudes i abruptes que fan al·lusió a l’acció assoladora de la barrancada. Abstracció gestual, geomètrica, poètica i tecnològica que trenca amb la tradició per reivindicar la vigència d’aquesta expressió artística en el nostre món tecnològic. S.M.
