LA NAU. Universitat, 2
Uns dies després de què ens tancaren a casa degut a la crisi sanitària causada per laCovid-19, La Nau es va posar a treballar en aquesta idea que començà en format en línia i que ara es fa carn en l’edifici històric de la Universitat de València. Marisa Gallén, Premi Nacional de Disseny 2019, coordina el projecte Coronacrisi i cultura que s’ha forjat demanant-li a cinquanta artistes valencians de l’àmbit del disseny i la il·lustració que crearen propostes gràfiques relacionades amb reflexions que diversos intel·lectuals han fet els últims mesos arran de la pandèmia. El cartell de la mostra no li fa justícia a un projecte que atresora les propostes dels primers espases del disseny i la il·lustració valenciana, professionals com Ibán Ramón, Paco Roca, Dani Nebot, Pepe Gimeno, Cachete Jack o Ana Penyas, per posar només alguns exemples. En l’altra banda, la dels teòrics, prima l’esperit crític, com us podeu imaginar repassant els intel·lectuals que hi participen amb les seues reflexions, figures nacionals i internacionals de reconegut prestigi com Paul B. Preciado, Judith Butler, Jane Goodall, Yayo Herrero, Noam Chomsky, Esteban Hernández… Entre les propostes eixides d’aquesta simbiosi destaquem un grapat per dibuixar-vos una panoràmica, general i, per tant, incompleta: Elías Taño il·lustra els indignats a partir de les paraules de Naomi Klein, Escif dibuixa un extintor xinès com a metàfora de la crítica d’Ai Weiwei al seu govern, Lawerta plasma els perills de la cessió de dades que fem a través dels telèfons mòbils, dels quals ens alerta Marina Garcés, i Didac Ballester, en l’obra més cridanera de tot el recorregut, materialitza el qüestionament que fa Juan Luis Arsuaga de la ciència, pujada als altars com la nova religió pagana. La improvisada exposició de La Nau aglutina talent gràfic valencià i reflexió. AU
