UNTIL SUNDAY 12/11
THE SHIP. University, 2
La il·luminació és un recurs fonamental en l’exposició que li dedica La Nau a Andreu Alfaro a l’inici de curs. Ella aconsegueix donar una segona vida a les escultures del valencià projectant d’una i mil maneres les ombres etèries que deriven de les formes sòlides. Alfaro va arribar a la conclusió de què, abans que res, era un dibuixant que es va passar a l’escultura per un problema d’espai. Gràcies a açò ens ha llegat una gran obra pública que forma part de l’imaginari col·lectiu dels valencians, But the fact that Andrew Alfaro. Dibuixar l’espai vol ressaltar és precisament la seua tasca de dibuixant tècnic i ensenyar el seu procés de producció, la seua manera de fer innata al caliu del seu taller. Diuen els comissaris de la mostra que ell dibuixava l’espai, que sempre estava experimentant a la caça de noves maneres de crear espais. Comença el recorregut amb dibuixos de paisatges, friends, temes mariners —també fotografies— i deriva cap a allò sintètic, dibuixos esquemàtics de Joan Fuster, de mans i de nus femenins, maquetes d’escultures minimalistes fins a l’extrem o una revisió del Laocoonte feta amb marbre, un dels materials que es poden veure a la mostra junt a filferro, planxa, tub metàl·lic, etc. Més endavant reinterpretarà El rapte de les savines, de nou una obra embolicada feta abstracció. La Nau arranca posant el focus en el procés de creació domèstic d’un personatge molt transcendent en el panorama artístic valencià. S.M.
