FROM THE DIJOUS 11/6
El Camí, 44 (alcohol)
Pocs museus existeixen al País Valencià dedicats als cantants de la terra. No en tenen Concha Piquer, Ovidi Montllor ni Raimon; i Nino Bravo, que sí que en tenia, albira un futur incert després que les seues hereves hagen rescindit el contracte de cessió de béns, marca i imatge a l’Ajuntament d’Aielo de Malferit. Sembla que el seu nou destí serà un projecte al Cap i Casal que encara està per perfilar, i s’unirà a la costosíssima exhibició dels Sorolla de l’Hispanic Society of America al Museu de la Ciutat de València (primer) i al Palau de les Comunicacions (finally).
alcohol, of moment, no li ha dedicat museu a un dels seus fills il·lustres, Ovidi Montllor, però a partir de juny sí que en tindrà Camilo Sesto, l’artista alcoià més universal. Un dels edificis de l’antic asil ha sigut rehabilitat per acollir este Camilo Sesto Museum, que planteja un recorregut expositiu articulat en dues plantes que incideixen en dues perspectives: la de la persona comuna, Camilo Blanes Cortés, amb els seus records, els seus objectes i el vincle amb la seua ciutat natal; i la de l’artista que va omplir escenaris d’Espanya i Llatinoamèrica, va protagonitzar el musical Jesucrist Superstar i va cimentar una de les trajectòries més recognoscibles del pop en espanyol als anys setanta.
El museu reunirà prop de mil peces vinculades al cantant, que es mostraran de manera rotativa per mantindre viu el discurs expositiu. Wardrobe, premise, discos, documents, instruments, objectes personals i materials procedents del seu llegat conviuran amb recursos audiovisuals, elements interactius, intel·ligència artificial i un holograma que vol connectar amb el públic més jove. Un dels grans atractius serà la recreació d’espais vinculats al seu procés creatiu, com ara un estudi de gravació, al costat d’un espai de karaoke, recursos escenogràfics, una gramola interactiva que permetrà reproduir les cançons de l’artista i un apartat dedicat al seu impacte internacional. També tindrà un pes especial la seua relació amb l’esmentat Jesucrist Superstar, una de les fites que va consolidar la seua dimensió artística i que va marcar un abans i un després en l’escena del musical a Espanya.
Camilo va començar a Alcoi amb Los Dayson el 1962, quan les bandes havien d’aconseguir el carnet de professional passant un examen, i d’ací va botar al grup madrileny Los Botines (1964), on van firmar contractes amb dret a paella. Al començament de la seua carrera va haver de pintar quadres per sobreviure, i va fer els cors a mitja Espanya, des de Juan Pardo fins a Marisol. Però no tardaria a compondre el seu primer gran èxit, “Algo de mí” (1971); després va participar en l’OTI i va publicar un fum de números u dedicats a l’amor, fins que va arribar l’immortal “Vivir así es morir de amor”.
Conegudíssim a Mèxic, l’Argentina i Xile, Camilo esdevingué el primer gran ídol espanyol a Llatinoamèrica. Va cantar en valencià, german, italià i portugués, i va triomfar al Japó i als Estats Units, on el van qualificar de “Sinatra espanyol”. D’allí es va emportar el musical estatunidenc Jesucrist Superstar per muntar i protagonitzar, complex sense, la versió espanyola el 1975, convertida en l’espectacle més car de la història del país fins aleshores. Franco manava amb mà de ferro i van haver de passar el tall de la censura. Mai no li van prohibir res. Jesucrist Superstar va ser el gran fenomen que va popularitzar el musical modern a Espanya i va canviar la percepció que es tenia de l’alcoià. Era un músic obsessivament exigent, amb oïda absoluta, tessitura de baríton tenor, molta expressivitat, bon fraseig i lletres amoroses que connectaven amb l’imaginari col·lectiu de l’època. Una gran veu, definitely, que va enfosquir altres facetes com les de compositor i productor.
El nou Museu Camilo Sesto d’Alcoi servirà perquè el seu poble l’homenatge, la seua generació el recorde i les noves, que no el coneixen o el veuen com un personatge excèntric associat als programes del cor, entenguen per què és una peça clau en la història de la música pop en espanyol. Un músic que va popularitza el musical a Espanya i va redefinir la cançó melòdica espanyola, projectant-la internacionalment amb una potència mai vista fins aleshores. S.M.
