MuVIM. Quevedo, 10
Fa molt de temps que gaudim a València d’un riu sec ple de vida que creua la ciutat d’est a oest, ple de runners, de gent practicant slackline entre arbres i inclús menjant-se una paella de Velarte sobre la gespa. Però fa seixanta anys teníem un llit recorregut d’aigua que anava a desembocar a la mar. Fins que el 14 d’octubre de 1957 patirem una inundació, una més, però aquesta de proporcions extraordinàries perquè el derrocament de les muralles en el segle XIX implicà la desaparició d’una defensa contra les crescudes del riu. El MuVIM mostra en aquesta exposició com l’aigua va arrasar el centre històric, els ravals del marge esquerre, i els districtes marítims i les seues vitals instal·lacions portuàries, energètiques i de transport. L’endemà, el fang ho cobria tot i haguérem de requerir la intervenció de l’exèrcit espanyol per a labors d’auxili, neteja i reconstrucció dels nexes amb el port. Amb la tragèdia es va recuperar la idea de desviar el riu i, després de debatre uns quants projectes (alguns tan esborronadors com transformar-lo en una autopista), el van convertir en el gran jardí que hui coneguem, autèntic pulmó de la ciutat. AU