DEL DIJOUS 14/7 AL DIUMENGE 6/11
IVAM. Guillem de Castro, 118
Mereixia Carmen Calvo una exposició individual a l’IVAM, no hi ha cap mena de dubte. I la concessió del Premi Julio González 2022 —guardó que concedeix la Generalitat Valenciana a proposta de l’IVAM des de l’any 2000— ha sigut el ganxo que ho ha propiciat. Atenció, és la tercera dona que el rep (la primera valenciana), i perquè les dos últimes en fer-ho també han sigut dones, Annette Messager al 2018 i Mona Hatoum al 2020. Precisament el feminisme és un dels elements que impregna l’obra de Calvo i ocuparà un lloc destacat dins d’aquesta exposició, la seua mirada crítica cap a l’opressió i la desigualtat de les dones està travessada pel surrealisme i el pop art, pel joc i la ironia, per la crítica i allò poètic. La vessant de gènere s’ha intensificat en l’última dècada mitjançant l’ús d’imatges fotogràfiques rescatades i intervingudes que ens mostren, de forma molt directa, a dones silenciades, maltractades en la seva quotidianitat laboral, festiva o familiar. Rostres ocults i oprimits sota teles, draps, cordes o enigmàtiques restes de joguines.
Escultura, objecte, instal·lació, pintura, ceràmica i fotografia. La mostra repassa les principals línies de recerca de l’artista des de finals dels anys seixanta del segle XX fins a l’actualitat, que venen molt marcades per la recuperació i la intervenció d’imatges i objectes rebutjats que activen mecanismes com l’ensomni, el record, el desig o la por. Calvo treballa moltes voltes amb fotografies o fragments de revistes intervingudes amb les que fa collage, i amb xicotetes peces de ceràmica o d’altres materials distribuïts per l’espai com signes per desxifrar. Precisament aquesta mostra inicia el seu recorregut amb una selecció d’obres realitzades durant els anys vuitanta en escaiola i fang cuit assemblades en un pacient exercici de recol·lecció i classificació arqueològica, obres que evoquen vestigis recuperats d’escriptures ancestrals. La nau central de la Galeria 1 recrearà el taller de l’artista, un escenari bigarrat en el qual les obres d’art conviuen amb prestatgeries, nines, revistes i fragments de diversos objectes i maniquins; imatges i referències que conformen un gabinet de meravelles del que eixiran les seues obres, vint-i-nou d’elles pertanyents a la col·lecció de l’IVAM. AU
