FINS EL DIUMENGE 10/7
DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA. Serrans, 2
Josep Renau és el paradigma de l’artista compromès políticament que entén l’art com una eina d’agitació. Els seus cartells no oferien només informació, que també, més bé convidaven a la mobilització individual i col·lectiva tocant la tecla de l’emotivitat. Ja fora per remarcar la importància de la producció agrícola, el voluntarisme en la defensa del govern legítimament elegit pel poble, els perills del quintacolumnisme o la confiança en la victòria final. D’ací que siguen recurrents les banderes, les armes i les mans treballadores o lluitadores que actuen exhortant l’espectador a actuar: “Campesino. Defiende con las armas al Gobierno que te dio la tierra”. Aquest, el del cartell polític, és el bloc més important de l’exposició Josep Renau i el temps de les imatges que es desplega a les seues dependències de la Diputació de València fins el mes de juliol. Però el recorregut comença més amable, amb formes harmonioses i elegants que transformen la temàtica costumista en una modernitat cosmopolita. Renau, als seus inicis, abraçà moviments de caire renovador que arribaven d’Europa com l’art déco, impregnat als seus cartells publicitaris i turístics. Vet ací el famosíssim cartell del balneari Las Arenas que combina l’esmentat art déco amb influències del constructivisme rus i en el qual utilitza l’aerògraf, una de tantes tècniques modernes amb les que l’artista valencià va experimentar. També va dominar la tècnica de l’scratch, el gouache i el fotomuntatge en cartells marcats per un compromís polític que l’allunyà de les Avantguardes per acostar-lo a Heartfield. Precisament eixa militància el va obligar a exiliar-se a Mèxic (després recalaria a l’Alemanya Oriental) perduda la Guerra Civil, on va desenvolupar una visualitat repleta de valors progressistes amb al·lusions directes a la conjuntura política nacional i internacional, com els fotomuntatges on satiritzà el mite del somni americà als que l’IVAM —garant del llegat de Renau— li va dedicar una exposició al 2021. A Mèxic Renau es va guanyar la vida dissenyant cartells cinematogràfics —tasca que ja havia desenvolupat als anys trenta imbuït per l’art déco al servei de la productora valenciana Cifesa—, com aquell que anuncia l’adaptació al cinema de La Barraca de Vicente Blasco Ibáñez. Cartell de promoció de la cultura festiva (anys 20-30), compromés (Segona República), cinematogràfic (exili mexicà) és el que podeu trobar en aquesta mostra dedicada a un dels artistes valencians més importants del segle XX per la seua capacitat per seduir i provocar alhora abraçant els corrents més IN del moment. S.M.
