Una fallera ha mort en una mascletà gegant i el seu cos putrefacte busca venjança, només cuinant-li una bona paella podrem calmar-la. És l’argument del joc de taula ideat per Enric Aguilar al 2014 que ha revolucionat el panorama valencià venent més de 60.000 unitats. La Fallera Calavera conjumina el folklore valencià amb les tradicions i festes autòctones posant-li molt d’humor a l’assumpte, els jugadors han de lidiar amb tarongers putrefactes, alliolis persistents, masclets i tomatines violentes per aconseguir els ingredients de la paella que permeten tindre a la fallera contenta. A hores d’ara, el joc de taula acumula dues expansions, ha estat adaptat al format novel·la i, al febrer, arriba com a obra de teatre de la companyia Floc Teatre a la Sala Russafa. Ha estat dirigida i escrita per Eduard Costa amb la col·laboració d’Enric, amb qui hem parlat per esbrinar què farà aquesta fallera zombi sobre l’escenari.
Suposem que ni per un moment t’imaginaves l’èxit que tindria el joc quan el vas traure amb l’ajuda del micromecenatge…
Sí, jo en cap cas vaig fer este joc per a dedicar-me professionalment als jocs de taula ni res, el vaig fer com un projecte personal, per divertir-me i per autorealitzar-me, la sorpresa ha sigut que m’ha canviat la vida. Gràcies a este joc, ja no em dedique a l’audiovisual i tinc una empresa de jocs de taula, soc el meu propi jefe, soc empresari i tinc un treballador a càrrec. M’ha sorprès molt, evidentment, l’èxit del joc, en cap cas me l’esperava.
El llibre comença parlant de la despertà, eixe ritual faller “un pèl sàdic”. Eres faller? Si no ho eres, t’agrada el món de les Falles? Intuïm que la despertà no massa…
Jo no soc faller i sempre he viscut les falles des de Dénia, el meu poble. Si bé no tenen la importància que tenen a València, sí que és una de les ciutats on es fan falles grans i importants, allà hi ha onze comissions. Sempre les he gaudit molt, les despertades també, sí que m’agraden [riures]. La meua habitació de Dénia dona a un pati interior, per tant, les sentia de lluny, hem despertàvem però tampoc hem trencaven el timpà. M’agrada molt l’ambient de falles, els coets, les mascletades… m’agrada molt el monument faller, el gaudisc molt. Així que jo he viscut les falles externament, com que no he sigut d’una comissió fallera… però sempre he viscut molt tots els actes. A més, jo era músic de banda, per tant també participava en l’ofrena i en moltes activitats falleres com a músic i m’agraden molt. No tinc cap crítica a les Falles, almenys, des de Dénia, es viuen d’una manera molt agradable.
Al joc de cartes, els jugadors han de reunir cinc ingredients per cuinar-li una bona paella a la fallera zombi i salvar així el món de la seua ira apocalíptica: els garrofons, la tomaca, el conill, la carxofa, la bajoqueta, la cuixa de pollastre, el caragol i la cabeça d’alls. En les ampliacions s’afegeixen ingredients més polèmics com la gamba o la clòtxina. A la Ribera Alta i a la teua zona, La Marina Alta, et reclamarien, puny en alt, el pebre roig i la piloteta. Què penses dels puristes de la paella? Som els valencians un poc pesats amb el tema?
Bé, de fet, en La Fallera Calavera 3 vaig incloure la pebrera roja. La piloteta no, però em vaig adonar que la pebrera roja estava en altres zones, no només en La Ribera i en La Marina Alta, per tant, la vaig acabar incloent. I bé, sí, els valencians som molt puristes amb el tema de la paella, especialment en la zona de València i rodalies. Jo soc de La Marina Alta i allí estem un poquet més alliberats en eixe aspecte. Però sí que sorprén que siguen tan puristes i exigents en el tema de la paella, que és el símbol valencià per excel·lència, i en canvi no ho siguen tant amb altres temes potser més importants, per a mi, com són la defensa de la llengua o tindre un finançament més just per al nostre territori. Són coses que haurien de ser més importants i de vegades ens quedem en l’anècdota. Tant en el joc com en el llibre faig un poquet de crítica i sàtira divertida sobre eixa importància excessiva que li donem a alguns detalls del nostre folklore, i en canvi, en altres, som un poquet meninfots, no els donem importància.
La novel·la és molt sarcàstica, venta a la classe política, al menfotisme dels votants i a eixa obsessió per voler fer sempre allò més, més sorollós, més gran, més car… De fet, la trama comença amb una “superhipermegamascletà”. Es manté el to càustic i gamberro en l’obra de teatre? I l’estètica gòtica?
Sí! Es manté el to gamberro, es manté molt. Hi ha molt de sarcasme, molta sàtira, perquè al final, el món de les falles és un món satíric. L’obra de teatre la pots entendre més en el tema de la peripècia i les aventures dels personatges, o pots anar un poc més enllà i vore tota la crítica que hi ha al darrere. És una autocrítica a nosaltres com a societat, a coses que hem viscut en el passat, a la nostra pròpia classe política, que forma part de nosaltres també. Sí, hi ha molta autocrítica, sempre des de l’humor, amb molt d’humor, és a dir, és una obra sarcàstica però molt divertida.
I després, pel que fa a l’estètica, s’ha mantingut totalment, de fet, apareixen elements com la Lluna de València o ingredients de la paella que són calcats de les il·lustracions. Tots els personatges porten unes màscares que els donen una estètica molt particular, són màscares que els permeten tindre els ulls i la boca a vista de tothom i al mateix temps els fan tindre uns caps molt grans que ens transmeten l’estètica del joc de cartes. S’ha intentat ser molt respectuós amb això. També juguem molt amb les ombres xineses per a fer uns paisatges tipus Tim Burton, amb el fum, amb llums tènues… Fins i tot, és una obra que té elements musicals que recorden molt a les músiques de Tim Burton, però fusionades amb cançons populars valencianes. Una combinació d’allò gòtic amb allò folklòric valencià que queda espectacular.
El joc ha fet reviure, sobretot a les generacions més joves, personatges i informació de festes, història i mitologia valenciana. Molts d’ells ja saben qui es la Delicà de Gandia o el Moro Mussa pel teu joc. Era un dels objectius?
Bé, com he dit abans, el meu objectiu era fer un joc que a mi m’agradara i un projecte molt personal. Realment, jo no tenia un objectiu divulgatiu en si mateix, com a propòsit. Era més, que vaig trobar uns personatges que em semblaven súper atractius i que no tenien drets d’autor, és a dir, teníem personatges populars que podien ser comercialment i visualment molt magnètics i atractius i vaig decidir explotar-los. No he de pagar-li a ningú els drets per parlar o il·lustrar la delicà de Gandia o el Moro Mussa. I ha resultat que s’ha utilitzat molt en escoles, en el museu etnològic, etcètera, pel seu contingut divulgatiu. Però ha sigut una conseqüència, jo mai vaig pretendre fer una cosa estrictament divulgativa, sinó que volia fer una cosa atractiva i divertida, i al fer això, he aconseguit, a banda, divulgar. Cosa que està genial i de la qual me sent molt orgullós.
Suposem que en l’adaptació teatral heu hagut de triar entre tots aquests personatges, quins apareixeran? Què ens pots contar de la trama?
El joc, si contem La Fallera Calavera 1, 2 i 3, té un catàleg d’objectes i personatges increïble. Sí que puc dir que ixen elements i personatges de La fallera calavera 1, 2 i 3, i que alguns personatges són els mateixos que els del llibre però d’altres no. La diferència més gran és que, igual que en el llibre, en la trama de l’obra de teatre es fa un viatge, però en este cas a través de València, Castelló i Alacant. En el llibre per exemple, la zona de Castelló no es tocava. Ha sigut la gran incorporació per part de la companyia Floc Teatre i per part del director i dramaturg Eduard Costa, que són grans coneixedors de tota la zona de Castelló i han incorporat el personatge de la Reina de les Festes de Castelló. Apareix al joc però no apareixia al llibre, i és un personatge divertidíssim que també fa sarcasme i humor a partir dels tòpics castellonencs, i la veritat que li dona un equilibri increïble a l’obra.
Sobre la trama, vos puc dir que un personatge misteriós desperta a la fallera calavera en el futur, quan ja estava morta, a l’any 2070, i la fallera ha d’enfrontar-se a un poder ocult que està en Benidorm i que intenta acabar amb tot allò que representa la identitat valenciana. Fins i tot, la pròpia paella, perquè vol convertir la paella en un arròs amb coses i posar-li xoriç. Aleshores, la Fallera Calavera haurà d’anar a buscar a la Reina de les Festes de Castelló i la Bellea del Foc, en este cas, la Bellea del Moc d’Alacant, per enfrontar-se totes tres, les tres heroïnes, a eixe poder ocult que intenta destruir la identitat valenciana i la paella.
Quins nous personatges de l’actualitat valenciana incorporaries hui al projecte? Com els caracteritzaries?
Jo no soc molt fan d’incloure personatges d’actualitat en el joc, entre altres coses, perquè em fa por que es queden caducs. Vaig incorporar a l’Alcaldessa Perpètua perquè era un personatge que ja era icònic, que portava moltíssims, moltíssims, moltíssims anys com a alcaldessa de València, aleshores vaig pensar que encara que desapareguera, com va passar després, sempre seria una icona i no quedaria caduc. Vaig incloure també a Dj Ximo, en referència a Ximo Bayo, pel mateix, perquè era una icona i estava consolidada. Però no soc molt fan d’agafar personatges de l’actualitat perquè poden quedar desfasats. La majoria dels personatges del joc són del folklore popular i no tant d’actualitat. Ara bé, últimament mire amb certa simpatia el personatge de María Abradelo, que va ser una icona per a molts de nosaltres en la infància pels programes que feia en Canal 9. És una persona de Madrid que al principi, potser, ens rèiem molt d’ella perquè no pronunciava bé el valencià, però a la fi, ella va fer l’esforç d’aprendre la llengua i va millorar molt, i ara el parla perfectament. Això és molt d’agrair. Potser mereixeria un homenatge en el nostre joc, molts jugadors m’ho han demanat. Però hi ha tantíssims, tantíssims personatges que podríem incloure que, bé, s’hauria de pensar bé i potser, fins i tot, es podria fer una tria entre els jugadors per a vore quins personatges inclouríem.
Primer va ser el joc de taula La Fallera Calavera, després la versió online, l’adaptació literària, els torneigs, una falla a Benicarló, l’adaptació al teatre… Què vindria després en una seqüència lògica? El videojoc potser? Dibuixos animats?
Bé, jo sempre he dit que La Fallera Calavera és un projecte que s’ha demostrat transmèdia, és a dir, que es pot adaptar molt bé a diferents formats, i realment, tant l’obra literària, que la vaig escriure jo, com l’obra teatral, han sigut propostes externes a mi. El llibre va ser una proposta de Sembra Llibres, que em va vindre a buscar i em va fer l’encàrrec d’escriure una novel·la breu, la història de La Fallera Calavera. I en el cas de l’adaptació al teatre, va ser una proposta de la companyia Floc Teatre, que estava interessada en dur-la a terme. Qualsevol oferta que em vinga des d’un altre àmbit jo l’escoltaré, si veig que respecta el format i el to original de joc, segur que la tindré en compte. La Falla que esmentes de Benicarló també va ser una proposta de l’artista i de la comissió, i també es va fer amb molt bon gust i molt bon resultat. Al final, si a mi em ve una empresa de videojocs que té un bon currículum i fa bons videojocs, evidentment, jo escoltaré la seua proposta, si em ve una productora televisiva amb una proposta de programa o de sèrie d’animació ho escoltaré. S’ha parlat també, encara que no s’ha materialitzat, de fer un escape room de La Fallera Calavera, també podria ser un tema interessant. Al final, el que dic, qualsevol cosa que s’adapte bé al to original del joc es podria fer i, realment, jo crec que La Fallera Calavera dona per a molts àmbits. Veurem que és el que apareix en el futur.
