LA NAU. Universitat, 2
La Nau i l’IVAM celebren aniversari amb Gabriel Cualladó. La Nau compleix vint anys com a centre cultural i l’IVAM commemora trenta anys de vida, els mateixos que han passat des d’aquella exposició antològica que li dedicà al fotògraf de Massanassa. De fet, va ser amb la donació que va fer Cualladó dels seus negatius quan l’IVAM començà la seua important col·lecció de fotografia, un gènere que aleshores no era valorat com calia dins l’àmbit artístic. La pinacoteca valenciana fa temps que reclama una ampliació que permeta mostrar més del moltíssim que té i aquest tentacle que estén per La Nau és una manera de posar pegats. Afirma el comissari de la mostra, Álvaro de los Ángeles, que Cualladó feia sempre la mateixa foto, estiguera retratant un ferroviari o la seua pròpia filla. En blanc i negre, amb el retratat gairebé sempre mirant al front dins el seu context natural, còmode amb la situació i envoltat d’una quietud molt particular. Tot i que el valor documental de la fotografia és innegable, l’aspiració d’aquest “artista” era poètica per davant de tot. Posem “artista” entre cometes perquè ell sempre es va considerar un aficionat, de fet, va començar a fer fotografies quan va nàixer el seu primer fill, igual que el protagonista de la pel·lícula Amator, que grava els primers passos del seu nadó amb una Super 8. Aquest i altres tres films es projecten en la sala per donar-li dinamisme a una mostra conformada per imatges estàtiques. Cualladó practicava una fotografia costumista habitada per espardenyes i balancins que, sense ser innovadora ni transgressora, aconseguia transmetre sensacions. Era la gent qui motivava la seua obra (cambrers, agricultors, la seua mare, venedors del Rastro de Madrid…), fins i tot en les fotografies on no apareix ningú es nota la presència humana. S.M.
