LA NAU. Universitat, 2
Les coses que no tenen nom no existeixen. I sí, tenim una paraula per designar la interrupció de l’embaràs, però quan es produeix un avortament, aquest es silencia, s’amaga sota la catifa per efecte d’una culpabilitat que cal analitzar per desarmar-la. Per això hem d’anar més enllà i afirmar que allò del que no es parla tampoc no existeix, i acostumen a ser temes que afecten a les dones, ja siga la menstruació, la menopausa, la endometriosi, la infertilitat o la depressió postpart. Per tal de tombar aquest mur fet de tabú, enarborant la màxima feminista de què “allò personal és polític”, obstinada en que allò femení forme part del discurs públic, Paula Bonet porta uns anys parlant en primera persona del dolor que comporta patir un avortament, primer al llibre Roedores i ara amb pintura que representa fetus, malformacions i dol de forma obscura. L’anguila. Açò és un quadre, no una opinió està feta de pintures de gran format i políptics distribuïts en tres parts: L’herència, La carn i La pintura, cadascuna de les quals narra una història i un moment determinats. L’art amable i figuratiu adscrit a la bellesa convencional de la Bonet dels inicis ha derivat en expressionisme tenebrós de cromatisme bàsic, quasi abstracte, fet amb brotxes, pinzells gruixuts, espàtules i esprai, que ha suprimit qualsevol artifici per evitar la distracció dels sentits. Pura història de l’art, vaja. En la segona part de la mostra, l’artista reflexa l’angoixa que apareix després d’exterioritzar el dolor de la pèrdua amb obres brutes de traç agressiu que renuncien a la perfecció, al control i a les cotilles tècniques. Allò que poden fer els artistes lliures i valents quan el sender se’ls queda estret. En l’últim apartat de la mostra, l’abstracció és total i el blanc s’imposa dibuixant un escenari de llum i de pau. Diu Laura Freixas que la maternitat està absent de l’alta cultura i ací està Paula Bonet, mirant de front als problemes que enfrontem les dones per transformar-los en art i literatura d’alta factura. AU
