Sempere a París

FINS EL DIUMENGE 9/6
IVAM. Guillem de Castro, 118

Resulta que el centenari de la mort de Joaquín Sorolla ha coincidit amb el centenari del naixement d’Eusebio Sempere, i en la lluita entre estes dos commemoracions és ben sabut qui té les de guanyar. Ningú pot amb Sorolla. Així, els actes per a celebrar l’obra de l’artista d’Onil han quedat prou enfosquits i el ressò mediàtic ha sigut pràcticament inexistent. Però ha arribat el moment, l’IVAM i el Museu d’Art Contemporani d’Alacant (MACA) han unit forces per a reivindicar la figura d’un dels màxims representants de l’art òptic i cinètic de la terra, l’artista alacantí més universal (un dels primers artistes espanyols a exposar en el MOMA) que trobà el seu estil tirant de l’ordre, el càlcul, la geometria i la llum. Sempere a París se centra en el període entre 1948 i 1960, anys que Sempere va passar becat en la capital francesa, l’epicentre, encara, de l’art occidental, tot i que el seu regnat començava a esgotar-se. Allí quedà enlluernat per l’obra dels impressionistes i els postimpressionistes que fins aleshores només havia vist en males reproduccions, Van Gogh, Gaugin, Cézanne, Matisse o Modigliani, però serà la generació dels Barque, Delaunay, Arp, Mondrian i, per damunt de tots, Paul Klee, la que va espentar poderosament a l’artista a investigar els trets formals de l’abstracció. Necessità poc de temps per a decidir-se a deixar de banda la figuració que havia ocupat el gros de la seua formació acadèmica a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Després de conèixer Klee, ja no podia seguir pintant paisatges.

D’esta època són dos de les seues sèries més importants, les que conformen el cos de la mostra de l’IVAM: els guaixos de cartolina anomenats guaixos de París i els relleus lluminosos. Els guaixos, sobre cartolines negres amb figures geomètriques fetes amb compàs, regla i tiralínies, són aclaparadorament senzills en un primer moment, però van complicant-se gradualment en jugar amb el volum, la profunditat i el moviment, i incorporar figures més complexes (cubs, esferes, cilindres, cons, piràmides), de vegades inserides en unes altres, i formes biològiques girades i distorsionades. Les formes quadrades deixen passar als cercles fragmentats, que es solten i ballen, sempre subjectes a un cert ordre semperià. Els colors primaris (+verd) són substituïts pel morat, el fúcsia, el granat o el taronja, tractats amb diferents intensitats. En aquell època, Arp i Calder ja havien desenvolupat el seu art cinètic esperonats per una societat cada vegada més tecnològica. D’altra banda, estan seus relleus lluminosos, pels que Sempere seria batejat per la crítica com a “pintor elèctric”. Eren senzilles caixes de fusta amb diferents plans superposats amb formes geomètriques i biomòrfiques retallades amb serreta de pèl, acetat acolorit sobre els forats i bombetes col·locades estratègicament a l’interior per a generar els efectes lumínics desitjats. Va arribar a completar uns vint relleus lluminosos per a convertir-se en un dels pioners en la utilització de la llum elèctrica en l’art.

Sempere va ser un home que caminà molt per davant de l’Espanya grisa i rància de l’època i tractà tenaçment de contribuir a la modernitat del país publicant cròniques artístiques des de París al diari Levante, intercedint davant l’Estat espanyol per a l’adquisició d’obra de Vasarely i Arp, intentat organitzar una gran retrospectiva de Kandisnky… Sempre es va trobar el NO com a resposta. El que sí aconseguí fou la primera exposició de l’artista Julio González a Espanya en 1960, any del seu retorn a casa, desil·lusionat i carregant la sensació de fracàs personal. L’any 1977, mort Franco, abans de les primeres eleccions, donaria la seua obra al Museo de La Asegurada, germen de l’actual MACA, amb la intenció d’aportar el seu granet a la democratització de l’art i a la construcció política del país. Han passat 25 anys des de l’última exposició de Sempere a l’IVAM i el centenari del seu naixement és l’excusa (sempre bona) per a gaudir a València dels semperes que Sempere es va guardar per a si mateix. S.M.

También te puede interesar…

Neo Rural. Utopía o barbarie

DEL SÁBADO 1/6 AL SÁBADO 27/7
Este dibujante referente de la creación independiente cierra la temporada de Lanevera Gallery con dibujos expresivos que no limpian la suciedad.

Pinazo: identidades

HASTA EL DOMINGO 16/2
A través del aspecto inacabado de sus formas Pinazo quiso decirnos que el tiempo altera el curso de las cosas.

Grupo El paso

HASTA EL DOMINGO 8/9
Congregado en Madrid, el grupo abrazó el informalismo que venía de París y el expresionismo abstracto estadounidense.

Laboluz ex machina

FINS EL DIUMENGE 7/7
Una dotzena d’obres interactives que combinen instal·lació, vídeo i peces sonores.

Dalí Cibernètic

FINS EL DILLUNS 27/5
Caixaforum destapa al Dalí que va estructurar un discurs innovador sobre la divinitat o la immortalitat estudiant a fons conceptes científics.

¿TODAVÍA NO TE HAS SUSCRITO A NUESTRA NEWSLETTER?

Suscríbete y recibirás propuestas culturales de las que disfrutar en Valencia.