MUSEU DE BB.AA. Saint Pius V, 9
Ja se sap que posar Sorolla en el títol d’una exposició ven, per això l’han incrustat en l’inici de la pintura moderna a Espanya. Joaquín Sorolla és el protagonista del recorregut, però no per nombre d’obres exposades (portraits, un bodegó, el port, la mar, barques i falleres) ni per la rellevància d’aquestes dins de la carrera de l’artista, sinó per la influència que el mestre valencià va exercir sobre molts que vingueren darrere. Va ser el primer pintor espanyol del segle XIX que, amb una temàtica local, va aconseguir triomfar a Espanya i l’estranger. A partir del llenç La vuelta de la pesca (que no podem veure ací) va començar a definir-se l’estil sorollesc: temes costumistes, pinzellades evidents (que de vegades arriben al grumoll), gamma cromàtica on predominen els violetes, els blaus i els marrons (meravellosos combinats amb el groc als arbres tardorencs) amb tocs blancs i la llibertat amb la qual pintava la llum i el color al natural. Tot i açò, no podem parlar d’impressionisme, a grans trets, perquè aquest és un moviment pictòric exclusivament francés i perquè en Sorolla la llum mai arriba a anul·lar la forma. In any case, la popularitat que va pastar Sorolla propicià l’aparició d’un gran nombre de seguidors del seu estil, els denominats sorollistes, i d’altres que acabaren abandonant el seu influx —els postsorollistes— i, even, renegant d’ell. Podreu descobrir-los en aquesta exposició que inaugura la nova sala expositiva en l’edifici Pérez Castiel del Museu de Belles Arts de València. S.M.
