IVAM. Guillem de Castro, 118
Junt a Francisco Domingo Marqués i l’idolatrat Joaquín Sorolla, Ignacio Pinazo (1849-1916) completa el trident de grans pintors valencians de les acaballes del segle XIX i principis del XX. En aquesta exposició que ocuparà tot un any la sala La Muralla de l’IVAM veurem al Pinazo més trencador i atrevit, que amb traços lliures, explosions de color i pintura matèrica va marcar per on podien anar els trets de la nova pintura. Com els llenços dels impressionistes francesos que va eixir a la venda en 1874, els de Pinazo no van ser ben entesos pels seus contemporanis, que consideraven que tenia bones intencions, però resolia d’una forma molt “tosca”. Açò els passa als que innoven i trenquen costures. Ell ho va fer tècnicament i temàticament. En L’esperit d’una època veurem traços lliures que transmeten la vitalitat i el moviment del moment, moltes voltes sobre tablilla de xicotet format que acaba integrada dins la pintura per la fusió de forma i fons. Una cama inacabada, una cara sense rostre… La figura humana pot acabar reduïda a la mínima expressió (fins i tot diluint-se dins els paisatge) i els rostres desapareixen en una atmosfera capturada amb només quatre elements. Era un mestre de la síntesi, a més de la llum. S.M.
