UNTIL SUNDAY 5/6
F. BANCAJA. Pl. Tetouan, 23
La Fundació Bancaja repassa tres dècades de treball d’un dels artistes valencians contemporanis més importants, Joan Sanleón, que ha transitat sense pudor entre l’abstracció i la figuració sense combregar mai amb allò acceptat per l’academicisme. Quan triomfaven les seues pintures laberíntiques de gran format que podem veure a la mostra, en comptes de seguir explotant el filó, ell virava per cercar nous motius, formats i materials. Dit açò, el catarrogí ha creat ex professo per a l’ocasió una instal·lació laberíntica presidida per la mort que conversa amb les famoses peces de 1991. Les seues ganes d’innovar, que han begut de l’informalisme de Tàpies i l’expressionisme abstracte, queden patents en la varietat de materials poc nobles que es fan presents a la mostra (oli, alumini, lona, fusta, rajola…), en la diversitat de temes (la família, the city, el laberint, el paisatge, l’espiritualitat…) i els diferents formats que es conjuminen (fotografia, paint, escultura i collage) fent evident la seua passió geomètrica. Pintures estratificades i reblades, lones de camió plegades, escultures conformades amb geometria d’alumini, paisatges matèrics inspirats en la Devesa, mapes resignificats i collages molt personals que li fan l’ullet a Basquiat conformen aquesta exposició que recull els diferents mons de Joan Sanleón, un home que, deia el comissari de la mostra Fernando Castro, només es plega al poder de la família. S.M.
