F. BANCAJA. Pl. Tetuán, 23
Gris. El gris és el color que s’escampa, sobri, per la nova exposició de la Fundació Bancaixa dedicada a repassar la trajectòria d’un dels artistes valencians més importants en l’art espanyol de la segona meitat del segle XX, Joan Cardells. Us heu plantejat alguna volta que l’horrible uralita que cobreix una part del corral de casa podria esdevindre art? Cardells diu que sí, és el material que conforma escultures abstractes plenes de textures que s’exposen junt a jaquetes fetes de cartró cosit. Acostumava a emplenar materials poc nobles en les seues peces, com el ferro, el cartró, el fibrociment, la cera, la fibra de cel·lulosa o el grafit sobre paper. Tot i això, en ocasions buscava la noblesa del marbre, sobre el qual dibuixa amb grafit, o del bronze, reservat per a ocasions especials, com el gran mural que va fer per al Consell d’Europa a Estrasburg i que ara custodia el Reina Sofia. Mai havia sigut exposat fins ara. La mostra recull la producció de Cardells en solitari, des que en 1976 abandonara l’Equipo Realidad que formava junt a Jorge Ballester. Va deixar darrere el realisme crític compromés socialment i de tendència pop i volgué tornar a la intimitat del seu estudi per aprendre de nou l’ofici dibuixant amb grafit sobre paper. Diuen les cròniques oficials que Cardells era escultor, però el comissari de la mostra Boye Llorens parla d’ell com “un dibuixant radical que dibuixa en l’espai”. Aquesta gran retrospectiva de Cardells, que s’inaugura més de dos anys després de la seua mort, és l’oportunitat per (re)conèixer un artista de la terra reflexiu, intimista i auster que dibuixava volums i esculpia dibuixos. AU
