IVAM. Guillem de Castro, 119
Probablement el projecte específic més interessant que ha habitat la galeria 6 de l’IVAM en la nova era. Això és Fins a cota d’afecció, a més d’un terme arqueològic que fa referència al límit fins on es pot excavar. Resulta molt adient perquè Patricia Gómez i Mª Jesús González han excavat les parets de la sala, literalment, per a extraure de les diferents capes de pintura la història del museu. La conseqüència és que l’envolta una línia del temps feta dels colors que l’han vestit al llarg de les dècades (negre l’última exposició de Federica Guzmán, rosa de l’època Císcar…) i la morralla picada de les parets s’amuntona al rodapeu. Pura materialització del temps. En el segon pis deixem allò estètic per endinsar-nos en allò teòric. Les dos artistes han bussejat en els arxius de la institució per assemblar el que els arquitectes anomenen Matriu Harris, un diagrama que recull moltes de les decisions que s’han pres al museu al llarg dels anys. S.M.
