IVAM. Guillem de Castro, 118
Fernando Sánchez Castillo barreja dos elements en principi antagònics en l’exposició Fake games del l’IVAM, la guerra i el joc, una indústria molt vinculada a Alacant. L’obra principal és una gran catifa feta de 4.000 joguines de plàstic que representen el famós milicià fotografiat per Robert Capa i Gerda Taro en el moment de ser abatut. Estudis recents han revelat que la famosíssima instantània és un fake, el que dóna peu a l’artista a plantejar un joc sobre la doble negació: una fake (per definició, un joguet), d’un fake (la fotografia de Capa-Taro) no esdevé veritat? Els visitants majors de quinze anys (l’edat mínima per a poder allistar-se durant la guerra) podreu endur-vos a casa una figureta si a canvi compartiu en un post it sobre la paret una anècdota de la vostra família relacionada amb la guerra civil. És a dir, que s’espera que hi hagen baixes en la brigada. L’objectiu és crear un gran monument col·lectivitzat, horitzontal i participatiu, fet amb la memòria oral dels anònims, els que creen la història, és a dir, nosaltres. L’altra peça important és la figureta d’un milicià de llanda fabricat en les fàbriques col·lectivitzades d’Ibi que alça el puny en alt saludant a la republicana, un dels poquíssims joguets fabricats durant la guerra i un objecte comprometedor després de la victorià dels feixistes. Al segon pis de la sala tornem a topar-nos amb la dicotomia guerra-joc, aquesta volta en forma de fotografies que retraten soldats jugant a matar o morir. S.M.
