UNTIL SUNDAY 23/4
VAT. Guillem de Castro, 118
Ana Penyas i Alba Herrero posen les cures al centre d’aquesta exposició que es teixeix amb entrevistes fetes a empleades de la llar, documentació sobre la percepció social del seu treball (feminitzat, precaritzat i invisibilitzat de dalt a baix) i dibuixos de la Premi Nacional d’Il·lustració Ana Penyas que recullen situacions concretes relatades per les protagonistes per donar una visió global d’un problema estructural. Alba relata, Ana dibuixa i Valentina, La Gazpacha, Paqui i Pura, entre moltes altres, ens conten les seues experiències com a treballadores de la llar. Totes juntes esbossen com s’ha desenvolupat la figura de “la criada”, what, alhora, és un reflex de molts dels canvis socials viscuts a l’estat espanyol durant l’últim segle: l’envelliment de la població, la incorporació de la dona al mercat laboral, la immigració… Les dones entrevistades ofereixen una visió de les cures travessada per la classe, l’edat i la procedència i reflecteixen, en paraules d’Ana Penyas, moments de merda, però també de lluita i de conquesta de drets.
El corpus teòric de l’exposició beu fonamentalment del llibre Sirvienta, empleada, trabajadora de hogar (UMA editorial) d’Eider de Dios Fernández i la panoràmica antropològica sobre la percepció de la criada l’aporten el còmic Petra. Criada para todo, la pel·lícula Como está el servicio amb Gracita Morales o la sèrie Aída. Els testimonis conten històries com la de Mari Carmen, que en tornar de França s’afilià a Comissions Obreres on es va crear un grup de treballadores de la llar. I les il·lustracions d’Ana Penyas reflecteixen l’angoixa de caminar pel carrer sense papers i el monstre de la burocràcia que obstaculitza aconseguir-los, el pes d’un clauer ple de claus de cases alienes, l’assetjament laboral i les humiliacions a les quals es veuen sotmeses les treballadores i la creació de lligams de solidaritat entre elles a primeríssima hora del dia quan el metro els porta des de la perifèria al centre a treballar. En una casa és un crit perquè es reconega afectivament, socialment i laboralment a les empleades de la llar i la dignitat i importància del treball de cures que es carreguen al llom. S.M.
