UNTIL SUNDAY 9/1
VAT. Guillem de Castro, 118
L’IVAM ha plantejat una exposició sobre Josep Renau on el context esdevé primordial. Com a institució encarregada de custodiar i difondre l’arxiu del gran cartellista valencià des de 1989 ha d’idear nous prismes amb els quals mirar la seua obra, i Renau y The american way of life és una proposta que posa l’accent en les circumstàncies personals i mundials que van envoltar l’activitat d’aquest introductor de les avantguardes a València. Com l’exili al qual es va veure forçat en acabar la Guerra Civil espanyola per la seua militància comunista. Aquesta militància el va espentar a Ciutat de Mèxic on col·laborà amb David Alfaro Siqueiros, i el va fer concebre l’art com una eina política i a criticar el capitalisme ferotge dels Estats Units. També el va portar de rebot a una República Democràtica Alemanya devastada per la Segona Guerra Mundial que demanava muralistes per decorar les parets de les noves ciutats que s’estaven alçant. Context, context i context, tot, arremolinat en aquesta exposició amb la qual l’IVAM li pega una volta al pintor, cartellista, muralista, fotomontador, professor, agitador polític i teòric Josep Renau.
La primera part de la mostra es centra en l’activitat de Renau a Mèxic. Ací destaquen dues pintures amb piroxilina d’un dels muralistes més importants de la revolució mexicana, Siqueiros, amb qui va mantindre una relació d’amistat i admiració de la qual s’ha parlat ben poc. Els unia que els dos concebien l’art com una eina per a la revolució. També s’ha reproduït a escala 1:1 l’innovador mural col·lectiu Retrato de la burguesía what, concebut com un fotomuntatge fotografiable, quasi fílmic, denuncia el poder destructor del feixisme al servei del capital. El segle XX no es pot entendre sense l’aportació del fotomuntatge a la cultura visual i fotomuntatges són les obres que conformen la sèrie American Way of Life, que s’exposa íntegra a l’IVAM després de trenta anys. Ací Renau li trau les vergonyes al mode de vida estatunidenc resignificant imatges extretes dels mitjans de comunicació de masses (com la revista Life) que van definir el mite del somni americà en temps de la Guerra Freda. Renau li treu punta al consumisme, les diferències de classe, la guerra de Vietnam, la visió colonialista sobre Cuba, la hipocresia religiosa, la pena de mort, el racisme o la militarització. El contrapunt el posa l’artista soviètic Alexaner Zhitomirski, que com Renau, es va inspirar en John Heartfield per criticar the american way, en el seu cas, en blanc i negre i amb un to un puntet més irònic. És la primer vegada que es veuen els seus fotomuntatges a Espanya.
La següent part de la mostra està dedicada a l’estada de Renau a la República Democràtica Alemanya a partir de 1958. Es centra en la participació del valencià, dins d’un programa públic d’integració d’art i edificació, en la decoració mural dels edificis de Halle-Neustadt, una ciutat modèlica construïda per als treballadors de la indústria química que demostra que l’art comunista no era monolític ni simplista. Hui el muralisme viu una renaixença sota el nom de street art, i artistes actuals de la terra com Vinz Feel Free semblen deutors del mestre Renau. No hi ha més que parar-se davant l’obra Miss América and the birdson cortegen a una Miss dos homes amb cap de pardal. La vigència de l’obra de Renau i la influència del seu art en l’actualitat expliquen perquè cal seguir reivindicant-lo, ara i sempre. AU
