CENTRE DEL CARME. Museu, 2
De Reüll és un grup d’artistes que es va dedicar a dinamitzar culturalment les terres de la Marina Alta quan les institucions no estaven ni les esperàvem. Parlem dels anys 90, quan Josep Ginestar, Toni Simó i Tomás Ruiz van començar a promocionar l’art donant suport als joves i generant comunitat, una activitat cimentada sobre tres pilars: la gestió d’un espai a Xàbia anomenat Espai Lambert (1993-2005), les accions urbanes i en la natura, i l’organització de conferències que, hui, són les que encara fan respirar al col·lectiu. Rebutjaren la idea d’esperar a papà institució per dur endavant iniciatives i feren ells de motor, si Mahoma no va a la muntanya… L’exposició De Reüll: 1990-2020 que presenten a la sala Ferreres del Centre del Carme repassa la trajectòria del grup amb una bona mostra d’art reivindicatiu fet des de la perifèria (“l’art no s’acaba quan acaba la línia del metro!”, diuen) i aprofundint en el context específic en què es va desenvolupar la seua tasca. Comença el recorregut amb obra del gran Josep Renau, la col·lecció del qual està dipositada al IVAM però que no ha trobat acomodament fixe a l’altura del personatge, i discorre per tres grans hivernacles al corredor central on es cultiva la cultura. El caire social de la mostra és present, per exemple, en un llençol de Craft Cabanyal amb els carrers del Cabanyal brodats, les restes d’un quadre de Rafael Armengol que, exposat al 1976 en la Llibreria Costera de Xàtiva, va esclatar per una bomba col·locada pel grup terrorista d’ ultradreta V Comando Adolf Hitler, les peces de trencadís despreses del Palau de les Arts que el projecte Ruïnes del futur va subhastar a benefici del col·legi públic 103 de València, molt pròxim a l’edifici de Calatrava, que va estar onze anys fet de barracons, en cartells contra l’ocupació d’Iraq d’Ana Navarrete, o en taulells pintats amb esmalt per Rafael Tierno i Cuenca recreant l’acampada del 15M. AU
